L’igualadí Joan Masip va completar, la setmana passada, el cap de setmana perfecte als Campionats de Catalunya de Tennis Taula. Victòria a la competició de clubs amb el Borges, i també en l’individual i dobles masculí i el dobles mixt. Masip viu a Igualada i entrena cada dia al CAR de Sant Cugat i es dedica de manera professional al tennis taula. N’hem parlat amb ell.
Cap de setmana perfecte, no?
Va ser un cap de setmana molt dur. Dissabte vam jugar la competició per equips i vam poder guanyar bastant bé. Però diumenge, que vaig jugar les altres tres proves, cosa que la gent no acostuma a fer, vaig estar jugant des de les 4 de la tarda fins les 10 de la nit amb una calor infernal. Va ser bastant dur, però va merèixer la pena al final.
La temporada amb el Borges ja havia estat molt bona, una temporada històrica.
Sí, som el primer equip català masculí que hem guanyat la Lliga i la Copa al mateix any. A més ho hem fet amb dos catalans a l’equip, el Marc Duran i jo, a més d’un suec i un alacantí. Crec que això té mèrit, perquè la majoria dels altres clubs tenen dos estrangers.
També heu fet un molt bon paper a la competició europea.
A la Champions som els primers en arribar-hi i vam estar a punt de passar a quarts de finals. Vam quedar tercers del grup i com al futbol, després vas a jugar el que seria l’Europa League, on vam arribar a semifinals.
Ens va acabar eliminant un equip austríac i va ser una pena, perquè ja ens havíem enfrontat a ells en una fase prèvia, on els havíem guanyat 3-0. I en les semifinals vam perdre 3-2 a la seva pista i a la nostra 0-3, però amb tots els partits molt ajustats. Va ser una llàstima.
Què té Borges que hi hagi tanta afició al tennis taula?
Ja fa 11 o 12 anys que està a la màxima categoria i competint sempre molt bé. Es nota que a la població li agrada, perquè cada cop que juguem a casa s’omple el pavelló, una cosa que costa bastant a altres llocs. A més, el president treballa nit i dia per trobar recursos pel club, sense ell no seria possible.
Des de quan jugues a tennis taula?
Vaig començar amb 7 anys jugant a Montbui i després ja vaig anar a Igualada, pujant de categoria fins arribar a Primera Nacional, i després, me’n vaig anar a Ripollet, a jugar a una categoria superior. D’allí vaig anar a l’Escala, a jugar a la màxima divisió estatal i finalment ja cap a Borges. Ja fa set anys que vaig marxar d’Igualada per jugar.
Ha estat la teva millor temporada a nivell personal?
Sí, sens dubte. A la màxima categoria he jugat 15 partits i només n’he perdut 5. I a Europa també he perdut molt poc. A la Copa només en vaig perdre un. Ho he estat mirant i els número a nivell personal han estat increïbles, la veritat.
Aquests bons resultats t’han permès classificar-te per a l’Europeu.
Hi ha tres o quatre places per jugadors de l’estat i totes les decideix el seleccionador, segons el seu criteri, menys una, que en aquest cas m’he guanyat jo perquè he quedat el primer del rànquing que es fa a partir de tres campionats que es disputen durant l’any.
El campionat es celebra el 13 d’agost a Munich i serà el meu primer campionat d’Europa absolut. El meu objectiu és competir tots els partits.
D’aquí uns dies també marxes a Argèlia per disputar els Jocs del Mediterrani, no?
Sí, marxem del 22 de juny a l’1 de juliol. Tampoc he anat a cap Jocs del Mediterrani, segur que molarà molt.
Seguiràs a Borges l’any que ve?
Sí, ja he renovat i és un club on hi estic molt còmode, així que espero seguir-hi molts anys.
T’has plantejat mai anar a jugar a l’estranger?
De fet ja ho faig. Amb el tennis taula es pot jugar més d’una lliga i jo aquest any n’he jugat tres. A més de la lliga espanyola, també he jugat la lliga francesa amb el Perpinyà i la lliga portuguesa amb el Porto. L’any que ve canviaré la portuguesa per la italiana, que jugaré a Nàpols i també estic mirant de jugar a Suècia.
Com es pot combinar a nivell de calendaris això?
A Espanya es juga normalment el divendres, a França el dissabte, a Itàlia el diumenge i a Suècia el dimarts. Més o menys m’ho puc combinar. Així que em toca acabar un partit i anar directament a agafar un avió.
