Els cas de l’espionatge contra els independentistes catalans, els seus entorns i els seus advocats, demostra, entre altres coses, que dins d’Espanya no hi tenim cap futur. Ens considera ciutadans de segona i ens nega els drets més bàsics.
A l’altar de la “Unidaz de Ejpaññña” hi sacrifiquen els nostres drets i malbaraten els recursos públics. No és únicament que ens neguin les inversions que, per dret, ens correspondrien, sinó que a través de les clavegueres de l’estat, busquen la forma de castigar-nos i reprimir-nos. És a dir, els nostres impostos serveixen bàsicament perquè l’estat ens perjudiqui.
Són tan galifardeus que cometen errors que els posen en evidència. Ha passat amb el programa Pegasus amb el qual han infectat els telèfons mòbils dels líders independentistes catalans -i també alguns bascos- dels seus entorns familiars, dels seus col·laboradors i dels seus advocats.
Es tenen comptabilitzades, fins al moment, seixanta-cinc persones (entre ells hi ha els darrers quatre presidents de la Generalitat) als quals han entrat als seus dispositius mòbils amb una tecnologia que els permet manipular la informació interna fins al punt que hi poden “col·locar” o treure el document que vulguin. A alguns els han entrat més d’una vegada. A Gonzalo Boye li han fet 18 vegades, més tres violacions de domicili.
Es diu que cadascuna de les entrades il·legals té un cost de 150.000 euros i només en el pirateig dels aparells s’haurien gastat més de vint milions d’euros. Una enormitat de diners que malbarata els nostres impostos. Les converses, els missatges, les fotografies de la família, els comptes corrents, tot el que hi ha dins del telèfon, ha anat a parar als centres de poder de les clavegueres de l’Estat. I sent molt greu, no és pas el més greu.
El més greu és que des del telèfon, posem per exemple de Laura Borràs o de Gonzalo Boye, poden haver enviat missatges incriminadors o afegit e-mails i missatges falsos que, en un moment donat, els poden acusar falsament davant dels jutges. Experiències en aquest camp, en tenim a cabassos.
La barroeria de les clavegueres de l’Estat genera entre els catalans la pitjor inseguretat que existeix: la inseguretat jurídica. Només cal que un jutge doni per bons els “informes policials” per ser condemnat a la inhabilitació, la multa i/o la presó. Vox i Ciudagramos ho estan esperant ansiosos per a exercir la “acusación particular”.
Soc de l’opinió que en aquest estat de coses, totes les causes judicials han de decaure immediatament i els responsables de l’espionatge, i qui els mana, han de dimitir.
Si ells no cauen, caurem tots nosaltres.
