L’eina legal que consisteix en blindar la figura del Cap d’Estat, és present a la majoria d’estats democràtics del món. (Les dictadures no ho necessiten perquè el cap d’estat actua com a propietari de vides i hisendes de tot el país). La mesura té per objecte que el cap d’estat no pugui ser alterat en la seva tasca representativa… mentre duri el seu mandat.
Espanya, com tot el que toca, ha acabat convertint en defecte el que podria ser virtut i avui, podem veure com la família reial actua amb total impunitat. I no únicament mentre ocupen el càrrec, sinó que abusen sempre.
Mentre la (in)justícia espanyola persegueix una quarantena d’alts càrrecs del govern Puigdemont per una pretesa malversació de diners pel Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, l’exrei es dona la “dolce vita” en un lloc indeterminat del Golf Pèrsic. I amb ell hi ha sempre un mínim de quatre persones al seu servei i protecció que paguem via impostos vostè i jo, estimat lector.
A Europa conviuen repúbliques i monarquies i no es pot dir que el benestar dels respectius pobles estigui condicionat per la forma d’estat. Això és així perquè els respectius monarques es cenyeixen estrictament al seu paper constitucional i mai de la vida acceptarien un suborn ni tenen cap poder executiu ni legislatiu. Són figures que donen estabilitat i seguretat. Simbolitzen la tradició democràtica a cada país.
A França, país que va il·luminar el món amb la Revolució Francesa passant per la guillotina al rei que donava l’esquena al patiment del seu poble, va substituir la monarquia per la república sota el lema: Liberté, egalité, fraternité i en lloc d’un rei vitalici, va crear una presidència de set anys i per elecció directa dels ciutadans.
Ho cito perquè demostra que la immunitat del Cap d’Estat li permet governar sense entrebancs judicials que puguin alterar la seva funció, però en acabar el seu mandat, també s’acaba la immunitat i podria ser jutjat. Això és el que li ha passat a l’expresident Nicolàs Sarkozy que ha estat jutjat i condemnat després de deixar el Palau de l’Elisi i se li ha acabat la seva carrera política.
Quan Juan Carlos va deixar de ser rei, va ocupar el càrrec el seu fill que li manté tots els privilegis i patrimoni, amb la aquiescència dels partits espanyols.
Em pregunto: si el Cap d’Estat, sigui rei o president, sabés que haurà de rendir comptes robaria com ha robat –i segueix robant- l’exmonarca espanyol?
A Espanya es confon –intencionadament- immunitat amb impunitat.
