Els anys 1996 i 1997, en la recent postguerra de Bòsnia, Creu Roja Anoia va treballar intensament en un projecte de reconstrucció d’una escola a Travnik. Una expedició, amb el president de l’entitat Xavier Botet, i amb Enric Morist, entre d’altres, va viajar a Travnik per seguir d’a prop el projecte.
Creu Roja Anoia, que ja va portar a Igualada el 1992 a un grup de refugiats de guerra, després va reconstruir l’esmentada escola de Primària a Travnik i després va obrir un centre de dia a la zona més deprimida d’aquesta ciutat, que portava el nom “Igualada”, on es desenvolupaven diverses tasques, com el suport escolar.
El centre es gestionava des d’Igualada i comptava amb la col·laboració de monitors bosnians voluntaris.
El que va tenir més ressò en aquella època va ser l’acollida dels refugiats procedents del conflicte bèl·lic a la república ex-iugoslava de Bòsnia, que varen arribar a Igualada el desembre de 1992, any en què els voluntaris i voluntàries de Creu Roja a l’Anoia varen tenir, també, un destacat paper en el dispositiu de cobertura sanitària dels Jocs Olímpics de Barcelona a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
La vinculació amb Bòsnia es va mantenir a través de diverses iniciatives com l’enviament d’un comboi d’ajut humanitari amb 13.000 kg de material i un autobús cedit per la Hispano Igualadina fins a la ciutat de Travnik.
Posteriorment també es va dur a terme la reconstrucció de l’escola de Gradina a la mateixa ciutat, i el 22 de maig de 1999 es va inaugurar el Centre Infantil i Juvenil “Igualada” a Travnik amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i la Diputació de Barcelona. Aquest centre estava adreçat als infants de 4 a 14 anys, on hi podien dur a terme activitats lúdiques i formatives de forma gratuïta.
L’any 1998, Creu Roja a l’Anoia va organitzar les primeres Colònies per infants bosnians, apadrinades per la model Judit Mascó, que es repetiren en cinc edicions més, apadrinades per Isabel Gemio, Ana Obregón, Antonia Dell’Atte, Paula Vàzquez i Gisela Lladó.
