Només la meitat dels 758 municipis catalans que estan obligats a tenir un pla d’actuació per risc forestal el tenen al dia. Així ho avançava un reportatge de 3Cat la setmana passada, i alertava dels 66 municipis que, directament no en tenen, i 319 que els tenen pendents de revisió o caducats, segons dades de Protecció Civil.
Dels trenta-tres municipis que conformen la comarca de l’Anoia, trenta-un estan obligats a tenir el DUPROCIM -document únic de protecció civil municipal-, és a dir, tots els municipis a excepció de Sant Martí Sesgueioles i Calaf.
D’aquestes trenta-una poblacions anoienques, només tretze han fet els deures i tenen el pla homologat: Òdena, Vilanova del Camí, Castellolí, Carme, Sta. Margarida de Montbui, St. Martí de Tous, Sta. Maria de Miralles, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Montmaneu, Pujalt, els Prats de Rei i Calonge de Segarra.
Per altra banda, segons Protecció Civil hi ha quatre municipis anoiencs que no tenen pla; Igualada, La Pobla de Claramunt, Sant Pere Sallavinera, i Orpí; tot i això, l’alcalde de la Pobla ha confirmat a aquest diari que sí que en tenen, però que està caducat.
La Pobla assegura que sí que té el pla, però que està caducat
L’alcalde de la Pobla, Antoni Mabras, discrepa amb les dades publicades per 3Cat, explicant que el pla els va caducar al mes de juliol; “fa des de l’abril que estem adaptant el DUPROCIM, però amb vacances pel mig, se’ns ha retardat el tràmit”, explica Mabras. El batlle assegura que “ja està redactat”, i que al pròxim ple municipal el duran per aprovar-lo.
Dels municipis anoiencs sense pla de prevenció, Igualada no fa saltar massa alarmes, ja que no té massa forestal, en canvi, Orpí és un poble que compta amb un percentatge elevat de massa forestal. En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Jordi Reixachs, remarca que “el pla és de prevenció, no d’actuació”. Segons Reixachs, Orpí és un municipi que “està al dia i és proactiu” en relació amb els incendis forestals, ja que assisteixen a les diferents reunions de coordinació amb ADF, i han organitzat en moltes ocasions, trobades informatives i de prevenció en cas d’incendi.
“El pla és una llista de telèfons per si passa qualsevol catàstrofe natural, sigui un incendi, una nevada o el que sigui, per saber com s’ha d’actuar”, explica el batlle, que afegeix que “Orpí no té infraestructura per allotjar gaires persones en cas de necessitat, per aquest motiu ens ajudaria Carme, un municipi que tenim a un quilòmetre i que sí que compta amb aquesta infraestructura”.
En Jordi Reixachs ha afirmat, però que “el pla ja està redactat, només ens falta passar-lo pel ple i després entregar-lo a la Generalitat”. A més, l’alcalde ha explicat les dificultats tècniques que tenen els municipis petits per poder elaborar aquests documents, i diu que per redactar-lo han hagut de demanar ajuda a la Diputació de Barcelona, ja que “pels ajuntaments petits és impossible dur a terme un pla així”.
Reixachs lamenta que sembli més important el DUPROCIM que no la feina que es pugui fer al dia a dia en relació amb la prevenció; ell és el president de l’Associació de propietaris forestals Serres Miralles, Orpinell, Queralt, Collbas i Miramar, un grup que treballa per la gestió dels boscos i per la defensa de la regulació dels espais forestals a tretze municipis de l’Anoia.
Finalment, segons dades de Protecció Civil, els municipis de la comarca de l’Anoia amb el pla d’actuació caducat o pendent de revisió són Veciana, Copons, Rubió, Argençola, Jorba, Bellprat, la Llacuna, Castellfollit de Riubregós, el Bruc, els Hostalets de Pierola, Masquefa, la Torre de Claramunt, Capellades i Piera; aquest darrer el té caducat des de fa més de vint anys, segons Protecció Civil.
Per què és important tenir el pla al dia?
Aquests plans són documents jurídics i tècnics que expliquen detalladament com s’ha de gestionar l’emergència i quines mesures cal prendre per garantir la seguretat de la població. Per tant, tenir-lo al dia suposa tenir organitzada la resposta d’actuació d’un municipi en cas d’emergència, per poder gestionar des dels recursos humans i materials, a prendre mesures a les zones de més risc o a saber a on caldria allotjar als afectats per la catàstrofe.
