JOAN EUDALD CASTELLTORT SOLERNOU
De ben jovenet, els reis d’Igualada em van portar el violí que havia demanat il·lusionadament a la carta. Veient els meus esforços per fer-lo sonar, els pares em van apuntar a estudiar música, els ho agraeixo de tot cor.
Ben aviat, la passió pel cant coral em va portar a estudiar la carrera de cant i la seva pedagogia. Vaig estudiar logopèdia i em vaig especialitzar en patologia vocal. Dono classes de cant i ajudo a qui té dificultats amb la seva veu, tasques que compagino amb la docència universitària.
Tot i que m’agradaria tenir més temps lliure, sóc de les persones afortunades que es dediquen laboralment a fer allò que els apassiona, una sort guanyada amb esforç.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i Veuanoia.cat és…
De mica en mica i pas a pas, es van acomplint els titulars dels ”Humans de l’Anoia”
