Una de les relacions més interessants entre la filosofia i les ciències empresarial és la de Soren Kierkegaard, escriptor i pensador danès, i Peter Ferdinand Drucker, considerat un dels pares del managment. Peter F. Drucker va néixer a prop de Viena el 1909 i era d’una família benestant cristiana d’origen jueu.
Era un dels il·lustres representants d’un moments i lloc únics: la Viena imperial i el compost multinacional Austrohongarès que la Primera i Segona Guerra mundial van esborrar per sempre. Drucker deia que s’havia decantat pel managment perquè li interessaven la religió i les institucions. Va tenir una llarga vida professional que va desenvolupar sobretot als Estats Units, país on va escriure llibres importantíssims i va donar la seva darrera classe als 92 anys. En una empresa és molt important saber quina és la motivació dels treballadors i consumidors, però és més important saber quin sentit podem donar-los com a persones, més enllà de la mera utilitat social. I d’on podia treure Drucker una informació així? Soren Kierkegaard va ser un neuròtic de manual, però va deixar un llegat filosòfic molt ric i poc conegut fora dels cercles acadèmics. L’exèrcit de les tenebres que Kierkegaard combatia era prou interessant perquè un jove de 19 anys com Drucker, que va ser el organitzador de General Motors en el seu esplendor, arribés a aprendre danès per poder llegir-lo en versió original i trobar-hi un tresor. Si llegir-lo traduït ja és prou feixuc, fer-ho en la llengua original és un repte apte per a molt pocs.
Kierkegaard va tractar, entre d’altres, tres grans temes. Van ser l’angoixa, el problema de la fe i la església com a institució buida de contingut i les etapes de la vida: l’estètica, l’ètica i la religiosa, associades respectivament al plaer, el deure i l’amor. Peter Drucker es va adonar que sovint els subalterns coneixen millor les tasques que els propis caps i que això implicava un problema futur de lideratge.
Era un liberal que desconfiava de la capacitat redemptora de l’estat, que veia com un instrument perillós i ple de temptacions totalitàries, i va ser partidari de la societat del coneixement davant la pura acumulació material o de capital. Per a Drucker, l’individu era l’amo del seu destí i la fe era l’eina per arribar a l’única autoritat que hom podia acceptar de forma absoluta: Déu..
