Escric aquests pocs paràgrafs amb una doble intenció: treure la pols a aquests conceptes del títol i ajudar a situar-nos al mapa de la política igualadina.
Vull començar amb la definició de Filibusterisme: és una tècnica d’obstruccionisme parlamentari o d’interpretació interessada dels reglaments per tal que afavoreixin una de les parts o s’ajorni una decisió al màxim.
Recentment, el regidor de govern Miquel Vives acusava “un partit de l’oposició”(ja us ho avanço, es referia a Poble Actiu- CUP) de fer filibusterisme i politiqueta a la comissió que ha de fer endreça a la situació irregular del servei d’aigua a Igualada. Es tracta d’una comissió, a la pràctica liderada pel govern i els serveis jurídics de l’Ajuntament, i participada per representants de la ciutadania i partits a l’oposició, i que ha estat trufada d’irregularitats, recordem algunes:
– Es va retorçar la interpretació de la normativa per impedir que les entitats Aigua és vida, PAH i CCOO formessin part de la comissió. Dèiem filibusterisme?, això són dues tasses de filibusterisme!
– Contractacions durant i abans de la constitució de la comissió a assessors vinculats a l’empresa que actualment presta el servei per tal que redactin com ha de ser el futur servei a Igualada.
Algú s’aventura a esbrinar què diran i a quina part afavoriran?, dues tasses més!
– No s’ha aportat cap document d’importància per debatre tot esperant que el temps de la comissió (6 mesos) s’exhaurís deliberadament. Dues tasses més!
– Feina feta pels assessors, als quals no hem tingut l’honor de conèixer, també mentre la comissió no existeix. Tot i que la comissió va arrencar el gener del 2020, els assessors externs estan treballant des del juny del 2019. On és la feina que han fet? Sincerament, n’he begut tant de filibusterisme amb denominació d’origen convergent i neoliberal a aquesta comissió, que pateixo un empatx dels grossos.
En tot cas vull ajudar el regidor a definir què volia dir quan acusava de filibuster “un partit de l’oposició”: “el govern va fer aquesta comissió amb l’objectiu de legitimar la privatització de l’aigua i ara estan aflorant les queixes veïnals i de l’oposició. Com que volem fer el que ens doni la gana, l’hem tancada abans d’hora perquè ningú ens destorbi”
No transpira gaire sentit democràtic i participatiu oi?
Però continuem amb el segon concepte: politiqueta. Definició: La politiqueta és la política fàcil que busca el titular i evita afrontar els problemes de fons.
NO voldria ser redundant, però respondre a les queixes que hem plantejat sobre les irregularitats comeses a la comissió de l’aigua dient filibuster a qui fa les queixes sense entrar en la qüestió de fons, ÉS la definició de politiqueta.
I per últim, aquest altre concepte malauradament massa comú: corrupció política.
Definició: és el conjunt d’actituds i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l’objectiu d’obtenir un benefici aliè al bé comú .
Què creu vostè, lector/a?, els assessors vinculats a AGBAR redactant quin serà el millor model per Igualada i treballant fora del control de la comissió, es posicionaran a favor de quin model, públic o privat?, segur que li ha vingut una resposta ràpidament al cap, tot i que segons el regidor Vives sóc jo, estimat/da lector/a, que intoxico la seva ment.
Quin és l’interès d’aquest govern en afavorir la privatització?
Personalment i també com a partit ho diem ben clar, nosaltres volem gestió pública, i crec que en democràcia tots els partits han de dir honestament quines són les seves intencions.
Seria un bon exercici de transparència pel govern convergent admetre que treballen de manera inequívoca per privatitzar el servei. Els demano que deixin estar els menyspreus, ocultacions i paternalismes vers els adversaris polítics i la ciutadania. El temps és or, i si hi ha alguna intenció de valorar seriosament la possibilitat de la gestió pública, cal un estudi de la seva viabilitat. Mentre aquest estudi no es faci, una comissió de cartró pedra on ja està tot decidit, és només atrezzo per disfressar el filibusterisme, la politiqueta i les ganes de privatitzar del govern Igualadí.
