Santiago Portillo i Castellet
Advocat
Recentment hem llegit o escoltat en el mitjans de comunicació que una recent sentència permetia no considerar treball efectiu el temps destinat a fer un cafè o fumar, dins de la jornada de treball, com si fora una novetat, com si existís un dret bàsic, ara qüestionat, que permetés dins de la jornada laboral destinar part d’ella a fer el cafè, fumar i altres pauses.
Voldria fer uns aclariments. En primer lloc la sentència és de 10-12-2019. En segon lloc va ser dictada per l’Audiència Nacional a raó d’un conflicte col·lectiu en l’empresa GALP ENERGIA ESPAÑA SAU a instàncies de CCOO, on la representació sindical postulava l’existència d’una tolerància per part de l’empresa que, per raó de la nova normativa que obliga al registre de jornada, l’empresa ara controla i descompta. Era qüestió de temps que amb la implantació del registre de jornada situacions com aquesta sortissin a relluir. Des del dia 12/5/2019, per raó del Reial Decret de Llei 8/2019 de 8 de març de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, és obligatori en les empreses privades el registre de la jornada de treball. La norma va néixer inspirada en la finalitat d’evitar jornades més enllà de les legals i controlar les hores extres, al temps com a mecanisme per acreditar-les i, en el seu cas, poder-les reclamar i, simultàniament, per part de l’Estat (Inspecció de Treball) sancionar i fer-les cotitzar. Però un registre de jornada no sols registra les possibles hores de més sinó de les de menys. Ara amb el registre obligatori es detecta tant l’excés com el defecte. Així registre és també de control.
La sentència de l’Audiència Nacional el que diu és que si no hi ha una condició més beneficiosa, un pacte o acord col·lectiu les absències (fora del casos regulats per llei o conveni) per fer el cafè, fumar, etc. dins de la jornada de treball NO SÓN TREBALL EFECTIU. És més, fins i tot el Tribunal valida que l’eficàcia de les hores extres requereix autorització expressa de l’empresa per fer-les. En resum: molt soroll i (crec) no gaire de nou, més enllà que “oido a navegantes” que el registre horari permet controlar o evidenciar tant les hores de més com les fetes de menys o les pauses no permeses.
Sorprèn que arrel d’aquesta sentència la Ministra de Treball hagi manifestat que s’estudiarà la possibilitat legal que les pauses per fer el cafè o fumar es puguin considerar temps de treball.
Cal estar a la casuística: una cosa és fer un cafè puntual, l’altre sortir a fer el cafè o cafès i una cosa és fer una cigarreta puntual i altre sortir a fumar varis cops, però ¿i els que no fan cafè ni fumen?: es crea un greuge comparatiu. El tema com veiem dona molt a debatre i aconsella en el sí de l’empresa una regulació.
