Mama por!
M

11 de març de 2020

Josep Soriguera Blanch
Advocat ICB. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS

 

“…poques coses hi ha tan irracionals com la por, i alhora tan humanes. No obstant això, la por sempre està disposada a fer-nos veure les coses pitjor del que són, com va escriure fa més de dosmil anys Tito Livio” Màrius Carol, La Vanguardia (LV) 11/02/2020.

El coronavirus genera por pels més de 2.000 morts que porta, i pels quasi 80.000 infectats confirmats que hi ha, i, segurament, la força de la comunicació és tan forta que ens fa veure les coses pitjor del que són.

La por, tan humana, genera una curiositat especial, d’aquí que la por que ha generat el coronavirus, les cadenes televisives s’espavilen per programar sèries, pel·lis de por, amb bones expectatives d’audiència, arran de la por que ha generat el coronavirus. Aquesta, la por també ha generat diversos contratemps; ciutats amb els seus habitants confinats; persones amb quarantena en creuers de luxe sense poder-ne sortir; tancaments de fronteres; suspensió de vols… i, el que més ha afectat al nostre entorn, la suspensió Mobile World Congres 2020.

Quant a la suspensió del Mobile World Congres realment és la por al coronavirus el que n’ha provocat la suspensió? O s’ha aprofitat la por per defensar altres interessos? “Algun dia sabrem quin ha estat l’ordre dels diversos factors que ha emprès a la suspensió del Mobile World Congres de Barcelona, aparador de la tecnologia xinesa al món” Enric Juliana, LV 16/02/2020.

Totes aquestes contrarietats provoquen que els afectats ja es mirin les pòlisses d’assegurança, per veure a qui i què es pot reclamar.
La por, doncs, com també la majoria de fets de la societat, per no dir tots, es fa servir per generar expectatives econòmiques.

Però i els morts?
Quan un es mor no hi ha indemnització que valgui, perquè és irreversible, però els hereus reclamen del seu ser estimat, o no, la indemnització corresponent sota el precepte que la indemnització mai podrà compensar la pèrdua, però reclamen.

El coronavirus ha sortit de la província xinesa de Wuhan, i és sabut que l’estat xinès no va controlar l’epidèmia de manera efectiva en origen durant massa temps, provocant la transmissió epidèmica a mig món. Així doncs, amb aquests paràmetres, ja tenim a l’estat xinès a qui reclamar la seva negligència per no controlar en origen de manera efectiva l’epidèmia.

El problema, en aquest cas, és com es reclama?
Cal mirar-ho, perquè de les últimes notícies resulta que l’epidèmia de manera forta ja la tenim a costat de casa, a Itàlia amb diversos morts i més de 50.000 persones confinades i amb mesures dràstiques per controlar-la.

Diria que és un problema entre estats i caldria que les reclamacions es fessin entre ells, demanant les indemnitzacions oportunes, no tan sols pels morts que ha causat de cada estat en qüestió, sinó també per les despeses socials que comporta aquesta mala praxi xinesa en el control de l’epidèmia en origen.

La Xina és molt forta, i difícilment algun estat li dirà alguna cosa, perquè en el cas que algun estat li presentés alguna reclamació i Xina no la complís, l’estat que li reclama li hauria de posar alguna sanció, i no és el cas, és la Xina en aquests moments la que té força per posar sancions. Però cal tenir en compte la globalització del món, de tal manera que la responsabilitat també es globalitzarà.

Dit això d’altra manera, si un se sent perjudicat per la mort d’un familiar, que vagi al jutjat i presenti la denúncia oportuna, de vegades aquestes coses arriben lluny, sinó que preguntin al Pinochet.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta