La fatalitat ha volgut que divendres mentre, us parlava d’una fotografia falsa a les xarxes socials i ho contraposava amb la necessitat de periodisme rigorós, en un sol dia a la premsa n’apareixien dues absolutament increïbles. Una va ser desmentida però l’altra, encara més increïble, hores d’ara ningú no l’ha desmentit.
La primera és la d’un gallec que deia haver estat en coma trenta-cinc anys i que, en despertar-se, no es reconeixia al mirall, car ell havia caigut en coma als 22 i s’emmirallava com un home de 57. Tothom es va fer ressò de la notícia tot i que en despertar-se l’home tenia dues filles de vint anys. En coma podia casar-se, tenir fills i no estar ingressat en cap hospital? Evidentment no, però els grans mitjans varen tardar més de trenta hores a desmentir tan poc creïble història.
N’hi ha una altra que ens afecta a Catalunya, tot i que té el seu origen a Madrid. Divendres coneixíem la “notícia” que una banda perfectament organitzada havia assaltat un furgó on es transportaven tots els aparells informàtics requisats fa més de cinc anys, per la “justícia espanyola” a la família de Jordi Pujol.
La versió oficial de l’assalt explica que l’Audiència Nacional havia contractat els serveis de la missatgeria MRW per transportar els aparells des de Madrid fins al domicili dels Pujol a Barcelona. Quan la furgoneta -sense cap escorta- estaria deturada davant d’un semàfor en vermell, d’un tot terreny amb el vidres tintats -a Espanya no són legals- n’havien baixat quatre individus encaputxats i armats i feien sortir al conductor a punta de pistola. Dos d’ells haurien pujat a la furgoneta i l’haurien robat. Tot això al centre de Madrid, en ple dia i sense que ningú veiés res. Dos dies després apareixia la furgoneta calcinada en un poblet prop de Madrid.
L’assalt hauria passat FA UN ANY! Tant és així que l’Audiència Nacional dona per definitivament perduts els aparells -i bancs de memòria- de la família Pujol ja que en més d’un any, la Policia Nacional no ha trobat una sola pista dels autors de tan espectacular robatori.
No se sap que una banda tan ben organitzada hagi comès cap altre delicte ni a Madrid, ni en part de món, ni que s’hagi demanat rescat pels aparells “desapareguts”. Tampoc hi ha cap imatge de l’assalt malgrat els milions de telèfons que es mouen en una ciutat gran com Madrid. I tot i així pretenen que ens ho creguem.
No tinc ni idea de l’objecte de tan falsa història, però estic segur que no és per a res de bo. Tant me fa que pugui afavorir als Pujol Ferrusola o a les clavegueres de l’Estat. Per a mi, uns i altres poden anar a pastar fang… i els mitjans que donen credibilitat a la falsa història, també.
