Alba Vergés: “Hem de buscar sinergies, prendre decisions, i deixar de dormir a la palla, perquè ens perjudica com a territori”
L’Alba Vergés i Bosch (Igualada, 1978) viu la seva segona legislatura com a diputada al Parlament. La primera va ser en nom d’Esquerra Republicana, i ara sota les sigles de Junts pel Sí. És Llicenciada en Economia per la Universitat de Barcelona i en Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió per la Universitat Oberta de Catalunya.
Actualment és presidenta de la Comissió de Salut del Parlament, però això no treu que cuidi al màxim les demandes del seu territori, l’Anoia, al costat de la seva companya igualadina Maria Senserrich. Vam compartir amb ella tota una jornada de plenari a la cambra catalana, just el dia en què el Parlament aprovava la Vegueria Penedès.
Què li suposa, a l’Anoia, la creació de la Vegueria Penedès?
Li pot suposar noves oportunitats, sens dubte. També, en certa manera, representa l’obertura definitiva cap al mar, però en cap cas significa el trencament de res ni amb res. En el seu moment els ajuntaments, el Consell Comarcal, van decidir apostar pel Penedès, i això vol dir ser-hi des de l’inici, compartir el que se’n pugui esdevenir, i generar oportunitats.
Ja fa sis anys que es va aprovar l’àmbit funcional del Penedès, però des de l’Anoia no s’ha aprofitat. No hi ha cap delegació territorial de la Generalitat, de fet, a cap lloc. Ara és el moment?
Ja fa temps que se’n parla, d’això. Sobre el desplegament, té molt a veure amb la situació econòmica de la Generalitat, més que amb cap altra cosa. Els darrers dies se n’ha parlat molt, i existeix un acord per començar a fer el desplegament d’una manera ordenada. Sempre hem dit que cal una administració el màxim de propera al ciutadà, i els àmbits i les vegueries ho fan possible. El futur passa per aquí.
És cert que hi un acord no escrit per repartir-se les delegacions, entre les quatre capitals de comarca? Quines creu que serien les més òptimes per a l’Anoia?
No m’agrada massa, això de parlar de repartir. Tot el que és de cara al ciutadà, a nivell de tràmits, ha d’estar en cada comarca. Respecte als serveis interns de cada departament, té més sentit deixar-los en segons quines comarques, però no quan es tracta d’allò més útil per al ciutadà. Parlo de tràmits, consultes, entrades de documents per registre… El ciutadà no s’ha de moure allí on algú ha decidit posar-hi una oficina, sinó a l’inrevés.
Doncs seguint el mateix camí, no tindria sentit la polèmica de l’Oficina Liquidadora a Igualada…
No hem perdut pas cap punt d’atenció al ciutadà, a Igualada. Això és intocable. El desplegament de l’Agència Tributària Catalana és important, de quatre oficines passa a tenir-ne dinou. El que hi havia ara era una gestió subrogada a través de registradors de la propietat, de punts d’atenció, no d’oficines de l’Agència Tributària. I això es continuarà tenint. No perdem cap servei.
Però Igualada no tindrà oficina de l’Agència Tributària.
No. El lloc on s’ubiquen les oficines s’ha decidit en funció geogràfica i en funció del nombre de tràmits que s’acostumen a fer durant l’any… Però, insisteixo, és important recalcar que el mateix que poden fer avui els ciutadans a l’oficina d’Igualada ho podran continuar fent, exactament igual.
Per primera vegada, una comarca catalana tindrà dos àmbits territorials diferents. L’Anoia queda dividida en dues vegueries, perquè el nord prefereix continuar a la Catalunya Central. Hi ha hagut debat intern en aquesta qüestió?
No crec que el millor sigui parlar de divisió, o de trossejament, com s’ha sentit a dir. Jo continuo essent una diputada que treballa per Veciana, per Pujalt, per Calaf o pels Prats de Rei. Allí tenen un debat sobre si volen o no crear una nova comarca, l’Alta Segarra. Ja tenen molts serveis mancomunats i tenen tot el dret a decidir com i on volen estar… S’ha pres una decisió, i es tracta de si volem o no aprofitar el Penedès per generar noves oportunitats. Jo sóc del pensament que sí. L’Anoia i especialment Igualada és un territori molt ben situat al país, i ben comunicat avui amb els quatre punts cardinals, i no ho hem aprofitat. Hem de buscar sinergies, prendre decisions, i deixar de dormir a la palla o pensar en divisions, perquè això ens perjudica com a territori.
L’Alta Anoia ha de seguir el mateix procediment que el Moianès, i decidir el seu futur en un referèndum?
Com ells vulguin i com els convingui més. Han de calcular si els surt més a compte tenir una comarca, o estar tots els municipis ben lligats en una mancomunitat de serveis molt potent. Ells decidiran.
Hi ha hagut un ampli consens parlamentari en l’aprovació del Penedès. Només PP i Ciutadans han votat en contra.
Ho valorem molt positivament. El respecte al territori, al Parlament, es veu i es viu. Les seves decisions, i les que impulsen i ens fan arribar, mereixen en general un respecte molt gran. Ciutadans no entén res, i per això va votar en contra. No s’ha plantejat mai quin model de territorial vol. Respecte el PP, continua en la seva fase de recentralització i tornada al passat, quan en el seu moment, amb una diputada del territori, estava totalment a favor de la vegueria Penedès…
I quina hauria de ser la capital?
Crec que hem de ser molt oberts, en això. Cal que tothom s’hi senti còmode i es pugui treballar conjuntament. Les quatre comarques són diferents i la complementarietat ens ha de servir per créixer. No crec que el tema de la capital, o de la cocapitalitat, sigui rellevant, perquè significa pensar en el model actual d’administració, i hem de canviar el xip.
Testimoni de primer ordre d’un moment polític especial a Catalunya. Estan passant coses cada dia… Com es viu, això, en primera línia?
Em sento feliç i honorada de poder viure aquest moment. Ens devem a tots aquells i aquelles que van lluitar molt, en alguns casos deixant-hi la pell, per a que avui puguem tenir l’oportunitat que tenim. I estic molt orgullosa perquè estem fent un procés democràtic, cívic, pacífic, amb una mobilització ciutadana exemplar. Arribar a acords polítics amb gent tan diferent no és fàcil, però ho estem fent i consolidem així el procés. Ara tenim una pantalla molt important, la del referèndum, i l’encaro amb moltes ganes. Aquesta és la campanya que sempre he volgut fer, la del referèndum pel sí.
Deveu estar plens de nervis, tots plegats…
No gaire, no creguis. Entenc que molta gent es pugui fer preguntes, tenir dubtes, però veig molt convenciment en el govern que ha de preparar-ho tot, i també en molta part de la societat, com s’ha vist en el judici del 9-N, que es mobilitza quan toca… I ara tocarà molt, segur. El que volem no depèn del govern. Depèn també del Parlament, de mi i de tu i del més enllà. Estic convençuda que ens en sortirem.
Com a diputada independentista, t’has sentit vigilada?
Vigilada no, perquè no sóc jo qui té tots els ulls a sobre… Però, per exemple, a les xarxes socials a vegades es reben uns missatges que són molt xocants, certament. Però bé, quan un té un càrrec públic suposo que forma part del què hi ha. Jo igualment dormo molt tranquil·la.
Presideixes la comissió de Salut al Parlament. Quina petjada t’agradaria deixar el dia que te’n vagis?
Hi ha moltes coses. Crec que el dret a la salut és màgic, tenim un sistema universal que l’hem de defensar sempre, perquè els atacs perquè deixi de ser-ho, encara que només sigui parcialment, amb l’excusa de la sostenibilitat, sempre hi són. Mai res del que es faci pot anar en detriment de la garantia del dret… A la comissió de Salut hem modificat normatives que penso són molt interessants, tot i que moltes vegades no surten als mitjans de comunicació. He ajudat a col·lectius que tenien problemes per accedir a aquest dret, per això hem fet un nou model de salut per a les persones transsexuals, ara estem en el debat de la llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis, en sóc la ponent redactora. A voltes ens prenem el tema una mica en conya, però aquí hi ha un debat molt profund, de veure què preval més, si el dret a consumir en plena seguretat del què s’està prenent, o el dret a penalitzar…
Hi ha qui diu que la feina de diputat és relaxada, plena de luxes, i això que veig un Parlament molt atapeït de gent. Com és el dia a dia?
No és ni relaxat ni ple de luxes, ni res de res. Més aviat dormir poc, i donar molt temps de la teva vida. L’únic que no m’agrada és el que deixes de la teva vida personal, perquè és molt gran, el que hi deixes. Normalment no sóc mai per sopar a casa… Els dies festius són com dies laborables…. i la canalla creix molt ràpid. Ei, no em queixo, però m’agradaria poder fer el que faig sense que la penalització fos tan gran.
ERC viu un moment dolç a l’Anoia, amb moltes alcaldies, governant al Consell Comarcal, es va presentar a tots els municipis a les eleccions…
Esquerra està treballant molt a la comarca, en tots els pobles, per als seus veïns. Per això cada vegada més la gent ens veu capaços de poder governar els seus municipis i també el país. Som gent compromesa que pren decisions, i que vol arribar a acords amb els uns i els altres, i que els èxits siguin compartits. Esquerra és una eina per servir a la gent. Es tracta de fer-la servir bé.
La teva carrera política ha d’acabar al Parlament, o et veus provant sort a la teva ciutat?
Bé, el meu treball és ara al Parlament, i, dins del partit, formo part de l’executiva nacional portant els temes de salut i benestar, que són dos àmbits prou importants. A Igualada en sóc la presidenta local, hi estic molt implicada, però també amb la comarca, perquè vaig a tots els municipis. Intento tenir sempre el telèfon obert per a tots els ajuntaments. Més enllà d’aquí jo no em plantejo res. Ja veurem.
