“Pateixo molt a les curses, però m’ho passo molt bé”
Soc capelladí i tinc 22 anys. Treballo en un centre de fisioteràpia, i tinc un Grau Superior en Activitats Fisicoesportives. Des de fa uns anys em dedico a córrer curses de muntanya, un esport que té a l’Anoia molts practicants. Els bons resultats han fet que Adidas s’hagi interessat en mi, i ara en formo part del seu equip oficial.
Una marca tan potent a nivell mundial com Adidas ha decidit comptar amb tu per al seu equip de curses de muntanya. A més de protegir-te millor com a esportista, formaràs part d’un equip de prestigi, amb els millors. Què ha suposat per a tu?
Ha estat un pas endavant molt important per a mi, ja que fins ara estava al meu club de sempre, que ha estat l’Associació d’Esports de Muntanya de Capellades. La sort de poder fitxar per un equip com Adidas obre moltes portes, de cara al futur, i també tens moltes més oportunitats per les grans curses. Veurem com es va desenvolupant, de mica en mica, la temporada.
D’on surt, aquesta afició per córrer en alta muntanya?
Des de petit sempre he fet esport. Vaig començar jugant a futbol, al CF Capellades, i fa un parell d’anys vaig decidir canviar l’estil. En principi vaig fer molt ciclisme de carretera, però després vaig adonar-me que m’ho passava molt bé corrent. Vaig fer una mica la temporada de kilòmetre vertical, i em va anar molt bé, la veritat. Aquest any també estic fent aquest tipus de proves, i curses en línia. La temporada passada ja vaig veure que podia destacar en aquest esport, que tenia un cert potencial en aquest tipus de curses explosives. Se’m dona bé.
Com és una persona que pot aguantar aquest tipus de curses?
Sobretot has de tenir una gran capacitat d’aguantar el patiment. Són curses que duren entre 30 minuts i una hora, i en els darrers deu minuts o quart d’hora és quan es decideix la carrera. És precisament quan vas més fotut. Però si tens el cap clar, que et tiba, les cames responen les teves ordres i el motor funciona, endavant, que segur que acabes. Jo pateixo molt, a les curses, però m’ho passo molt bé. Sempre surto a donar-ho tot, per això no tinc massa pressió al damunt.
Imagino que t’has de cuidar molt, per a que el motor funcioni.
Sí, és clar. En això de l’esport de competició tot és una roda. L’alimentació correcta, l’entrenament adient, el descans… Tot s’ha de cuidar en la seva justa mesura.
Això de les curses d’alta muntanya té a veure amb la moda dels darrers anys del running, de sortir a córrer sol o amb els amics?
En certa manera, sí. És veritat que en els últims anys la moda del running és molt important, i ha sortit gent amb un gran potencial. Penso que és molt bo que la gent surti a córrer per la muntanya, però hi ha uns certs límits. Hi ha la sensació que avui, si no fas una cursa de 40 o 50 kilòmetres, no ets ningú. I això és una gran equivocació. En el cas de les curses verticals és diferent, perquè hi ha menys gent practicant-lo, tot i que penso que no estan el valorades que penso que haurien d’estar. Per a mi és molt bonic veure com els esportistes arriben gairebé al límit de les seves forces i assoleixen la meta, al cim.
Ja has format part de la selecció catalana, en molt poc temps.
Sí, vaig participar en els Campionats d’Espanya amb la selecció catalana. L’any passat vaig fer un total de 33 carreres, i justament la que em va anar millor va ser la darrera, que formava part de la Copa del Món, a Montsent de Pallars, que vaig fer el vuitè lloc absolut. Aquest any la Copa d’Espanya és un dels meus objectius de la temporada, a veure si puc aconseguir un dels primers tres llocs.
Es pot viure, professionalment, d’això?
Has de ser molt bo, per viure d’això. O ets un Kilian Jornet, o t’ho has de poder compaginar amb una altra feina, que et permeti poder entrenar i descansar quan sigui necessari. Si tens la sort d’aconseguir això, es pot fer. En Jornet té unes capacitats des de molt petit, que fa que amb molt poc esforç ja passi per davant de tothom. Això és inherent a un mateix, o es té, o no es té.
Hi ha molts practicants, de les curses de muntanya, a l’Anoia.
Ho hem comentat algunes vegades, això. Darrerament hi ha molts companys de la comarca que estan traient bons resultats. Tenim la Laura Orgué, la Sheila Avilés, l’Albert Moreno, l’Anna Noguera… Tots ells apunten molt alt. Cada cop som més, i això fa molta il.lusió.
Hi té a veure que a l’Anoia hi hagi curses com la de l’Esquiador, la Neandertal de Capellades…
Sí. Tots hi hem passat, per aquestes curses. Ha estat com un procés, i ha anat evolucionant en positiu. Ja ho veus, la Laura i la Sheila campiones del món, l’Albert i l’Anna amb un nivell espectacular…
En aquest tipus d’esport també s’ha de començar per la base?
Sí, sí, el que passa és que els més petits han de gaudir molt de la muntanya, en els primers anys que s’hi dediquin. Les curses verticals són precisament una bona manera per a que els nens comencin a practicar aquest esport. És una cursa curta en el temps, i permet molt bé anar de menys a més, a poc a poc.
Creus que estaria bé fer alguna cursa vertical, a l’Anoia?
Estaria molt bé, veient que tenim aquí gent de molt nivell. I de llocs n’hi ha, per exemple la Tossa de Montbui. Hi ha espais per poder fer una bona cursa vertical.
