El proper dijous 8 de juliol, a les 7 de la tarda, s’estrenarà a l’Ateneu Cinema d’Igualada el documental “Una luz en la oscuridad”, dirigida per Josep Maria Borrell i protagonitzada per la seva filla Marta i que vol reflectir com és el sistema educatiu a Moçambic. La Marta, de 17 anys, ha pres molta consciència sobre aquest tema, fet que l’ha arribat a portar a parlar-ne a les Nacions Unides.
Quan prens consciència de la importància de l’educació?
Crec que no hi ha un moment concret, sinó que la feina dels meus pares, fent documentals en països en vies de desenvolupament, ens explicaven els llocs que visitaven i la importància que tenia en la majoria d’aquests llocs l’escola. Aquells nens que hi podien anar tenien millors perspectives que els que no hi anaven. Jo encara soc estudiant i m’he adonat de la gran importància que és tenir una eina com l’escola, on anar-hi cada dia.
Explica’ns una mica de què va aquest documental.
Comença en un viatge que vam fer amb l’escola al Marroc. Ens va sorprendre la manera com ensenyaven, però en aquest cas els professors feien tot l’esforç possible perquè els alumnes aprenguessin cada dia coses noves. L’estiu següent vaig anar a Moçambic i allí el canvi va ser radical, amb un sistema educatiu molt més precari i amb l’alumne sense cap mena d’ajuda i havent de buscar recursos pel seu compte. Per exemple, vaig assistir a una classe en què se’ls ensenyava sobre cables i resistència elèctrica a uns nens que no havien vist mai una bombeta. És un exemple que el seu sistema educatiu no ha sortit d’ells, sinó que ha estat creat per situacions totalment diferents, molt probablement per a persones de països desenvolupats.
Quines mesures es poden aplicar per canviar aquest sistema educatiu?
Quan vaig anar a les Nacions Unides vam formular diverses propostes. Crec que els diners no han de ser un problema, els diners per fer aquest canvi hi son, però fa falta coordinació i posar-se d’acord per fer que l’educació sigui accessible a tothom i no només als països més desenvolupats. Ara mateix, la bretxa entre els països europeus i els africans, per exemple, es fa cada vegada més gran. Des del meu punt de vista el més important és posar professors capacitats i motivats a les aules.
Com s’aconsegueix això de tenir mestres millor preparats?
Per moltes ganes que un tingui de ser professor, primer les persones han de ser capaces de poder sobreviure i per tant, la millora dels salaris és clau en aquest sentit. També facilitar l’arribada de professors als pobles més petits, que ara mateix és una cosa que costa bastant, la gent s’acostuma a concentrar a les grans ciutats.
També s’hauria de canviar la visió que és té dels infants. Ara mateix no se’ls considera com el futur del país i això fa que no es prenguin l’educació amb la importància que tocaria.
Ets optimista amb què pugui haver-hi aquest canvi de model educatiu?
El documental està fet tot des d’un punt de vista optimista. L’escolarització ha augmentat molt en els darrers 20 anys, abans hi havia més de la meitat dels infants que no anaven a l’escola. Ara el problema és millorar allò que aprenen dins de les classes. És un gran repte, però es pot aconseguir, sempre soc optimista amb aquests temes.
