Un article de
Veuanoia

L’editorial: Anar-hi anant
L

2 de juliol de 2021

La vida segueix, siguin quines siguin les circumstàncies personals i socials i, qui més que menys, intenta retornar a la “normalitat”, aquella entelèquia fugissera on creiem que podrem desenvolupar-nos sense ensurts. Però hi ha molts fets que s’escapen de la nostra voluntat i capacitat d’actuació i, malgrat les iniciatives que tractem d’endegar, ens adonem que no podem modificar el que ens ve, però sí com serà la nostra actitud per enfrontar-nos-hi. Preparen amb renovada energia la propera trobada de globus, les llegendes de Tous i les iniciatives per la reforma de l’A-2, com els exemples més propers de l’afany de refermar aquells referents i projectes que reforcin la il·lusió d’una comarca que encara el seu futur amb objectius poc clars i dubtes en com posicionar-se en la Vegueria, la nova divisió administrativa catalana, tenint ara un anoienc, David Alquézar, com a delegat del govern.

No acaben de desaparèixer ni les diferents formes de repressió, ni les variants dels virus. No deixen de sorprendre’ns el degoteig de notícies que arriben a diari per recordar-nos la situació que ens ha tocat viure. No hi ha manera de retornar a aquella normalitat passada que hem idealitzat i fet homogènia per a tothom. Com si abans a moltes llars no els arribessin sorpreses en forma de malalties i accidents, o com si aleshores tothom hagués tingut feina i ningú hagués patit per res.

Recordem selectivament el passat i ens guardem el que ens sembla més rellevant. Sovint critiquem els altres per així evitar reconèixer les nostres mancances o per descarregar-nos de les penes que ens arriben. Però en tots els canvis, siguin de la naturalesa que siguin, hi deixem la nostra petjada. Cadascú des de la seva responsabilitat. I així es pot construir una societat més potent i solidària on cadascú ha de contribuir en la mesura de les seves capacitats, perquè el col·lectiu no deixa de ser una suma d’individualitats, on la felicitat sempre va lligada amb la llibertat i el compromís. Hem encetat el mes de juliol omplint-nos la boca de paraules com represa, vacances, diàleg i política, per deixar enrere la falta de feina, els tancaments, la incomprensió o la judicialització. I en això tots hi estem cridats i ningú en pot quedar exclòs.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta