En ocasió del Dia de les Esquadres, el Major Josep Lluís Trapero, va reclamar dels polítics i de la societat, preservar el prestigi dels cossos de seguretat, que són els garants de l’ordre públic.
Amb tot el respecte que li tinc al Major dels Mossos d’Esquadra, he de dir que no hi estic d’acord o, més ben dit, cal reflexionar al voltant del respecte professional que alguns rams es mereixen… o haurien de merèixer. No es pot demanar que la societat et respecti, quan tu no li respectes tots els seus drets. El de protesta n’és un.
D’entrada tots els organismes de l’Estat -inclòs Hisenda- s’han d’orientar a la protecció del ciutadà. En conjunt i individualment. En una societat madura i ben organitzada, totes les professions contribueixen al benestar comú. A la nostra societat això no passa. Tothom reclama respecte i reconeixement, però no sempre es mereix. I en això, els cossos de seguretat, els polítics, els magistrats, la premsa, les grans empreses o els sindicats, no sempre estan a l’alçada del que s’espera de l’exercici de les seves funcions.
Aquesta setmana quatre policies locals han estat detinguts per la seva presumpta implicació en el tràfic de drogues i blanqueig de diners. O el cas del mosso d’esquadra que s’ha demostrat que acusava injustament a un jove al qual demanaven mesos de presó sense haver fet res. Quin respecte li podem tenir a un cos -la Guardia Civil en aquest cas- quan es dediquen a fer informes policials falsos que comporten llargues penes de presó a persones innocents? O quin prestigi mereixen els jutges prevaricadors que les apliquen?
El prestigi personal o col·lectiu cal guanyar-lo cada dia amb un exercici de la professó eficient i respectuós, que ens faci sentir als ciutadans ben protegits en el cas dels cossos de seguretat. O ben informats en el cas de la premsa. O ben defensats en el cas de la Justícia. O ben administrats pels càrrecs públics.
Després del 17 d’agost de 2017, els Mossos es varen guanyar el respecte dels ciutadans que ho demostràrem amb clavells damunt dels cotxes policials. Malauradament no hem trobat altres motius per fer-ho. Mentre domini el corporativisme per damunt del servei al ciutadà els caldrà reclamar inútilment, prestigi i reconeixement perquè no som els ciutadans els que l’atorguem, sinó que és un intangible que només la bona feina i el servei al ciutadà, pot atorgar. Reclamar el contrari són falòrnies.
