6.7 C
Igualada
Diumenge, desembre 5, 2021

“Hi ha tres tipus de vi: el que m’agrada, el que no m’agrada i el que no puc pagar”

Entrevista a Josep Casanovas i Sirvent, comercial de vins i caves de Vadeuvas

Soc nascut a Igualada el 1960. Estic feliçment casat amb la Solange Vidal, tenim un fill, en Josep, que és programador de videojocs. La meva vida professional ha estat sempre el comerç, abans amb botigues a Igualada, Vilanova del Camí, Vilafranca i Sant Fruitós i ara soc comercial de vins i licors de l’empresa Vadeuvas. Penjo les meves fotografies a Instagram i Facebook.

Ha dedicat la major part de la seva vida al comerç de joguines i bicicletes. Com es canvia el xip als 55 anys i es passa a vendre vins i caves?
Per punyetera necessitat! En el seu moment vaig voler contractar un advocat i un economista per reestructurar la meva empresa, però eren uns traficants i m’ho varen prendre tot. Els meus germans varen decidir continuar amb les bicicletes i es varen plantar per ells i jo vaig caure malalt. Un cop recuperat vaig trucar a moltes portes però els mateixos que m’havien fet la pilota, em tractaven com un empestat. Un amic em va dir que li feia falta un venedor de vins i licors i m’hi vaig tirar de cap. Tinc la sort que he dedicat la vida al comerç i no solament de joguines, sinó que a casa sempre havien tocat de tot. Des de perfums a disfresses. La meva mare anava ampliant l’oferta de la botiga a mesura que les clientes li demanaven coses noves. He comprovat el que sabia: els amics sincers són molts menys dels que ens pensem, però això no ho descobrim fins que els necessitem.

El vi és un ram molt específic?
Cada producte té el seu llenguatge i el vi té l’avantatge que és un ésser viu. Cada anyada pot ser diferent de l’anterior i això m’obliga a renovar-me cada dia i estar al cas, no solament de l’evolució del vi, sinó també dels sistemes de cada bodega.

Quantes bodegues porta al seu catàleg?
Directament unes cinquanta i com a partners d’altres distribuïdors, unes quaranta més. Passa igual que en tots els rams comercials: el vuitanta per cent de les vendes, recau en el vint per cent del catàleg.

A qui ven?
A restauradors, cellers, càterings i botigues. No fem particulars ni superfícies.

Els vins catalans estan ben posicionats al mercat?
N’hi ha que sí. Es fa molt bon vi a Catalunya però no tothom està prou ben reconegut. Busquem més la qualitat que la quantitat.

I el cava?
Els millors són els nou que formen part de Corpinat, que tots tenen vinyes pròpies. El bon cava ha de tenir una elaboració de dos anys i fer-se amb raïm controlat en tot el seu procés de maduració. El que garanteix un bon cava és el control de la vinya. Al costat de casa nostra es fan caves fantàstics.

A partir de quin preu pots dir que has begut un bon vi?
Quan vaig començar tenia dos tipus de vi i ara en tinc tres: el que m’agrada, el que no m’agrada i el que no puc pagar. El vi són sensacions i moments. Pot ser amb un bon àpat, amb els amics fent sobretaula, en parella… Hi ha vins fantàstics per pocs diners i vins mediocres de preu molt alt.

Quins són els millors vins del Penedès?
Els blancs i el cava. Per treure un bon negre, que n’hi ha, al Penedès s’ha de treballar molt.

Ens ha sorprès la teva hiperactivitat a Instagram.
Faig fotografies des dels deu anys… i en tinc seixanta-un. Hi ha dies que, entre visita i visita, tinc temps de fer fotografies i acabo la jornada havent-ne fet més de dues centes. Només les penjo a Instagram o a Facebook

Quantes fotos tens arxivades?
Superen les cent mil. Durant el confinament, quan no era a comprar queviures, escanejava fotos.

Les fas amb càmera o telèfon?
La majoria amb el telèfon però també en faig amb la càmera. Depèn del tema que vull fotografiar.

Sent tan bon fotògraf com és que no et vares decidir per muntar una botiga de fotografia?
A la mili vaig fer diners fent fotos i a la tornada vaig pensar en posar una botiga amb revelat ràpid que havia vist als Estats Units, però en Lluís Bosch ho va fer abans i, en temes tecnològics si no ets el primer, és molt complicat.

Havent estat directiu de tantes entitats, què en queda?
La satisfacció d’haver-hi estat. Hi he entrat quan m’ho han demanat i he plegat quan he volgut. A tot arreu hi he deixat amics i de tot arreu n’he tret grans satisfaccions per la feina ben feta.

Sempre has col·laborat amb La Veu.
La primera bicicleta la vàrem regalar el mes de maig del 1985 i no vàrem parar mai. Abans del 1985 sortejàvem dues entrades per al Camp del Barça.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Els equipaments juvenils d’Igualada presenten l’agenda d’activitats de Nadal

Amb l’arribada del fred, els equipaments juvenils de la ciutat d’Igualada obren les inscripcions de les activitats que ompliran la Kaserna i Cal Badia...

La campanya “Figues i Ous” se centra en la informació dels mètodes anticonceptius i de protecció

Com cada any, el departament de Sanitat i Salut Pública i el departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada posen en marxa la campanya de...

Carta oberta a Pablo Casado

En el seu intent d’anar encara més a la dreta, diu bajanades cada vegada que li posen un micròfon al davant. Habitualment m’hi faig...

Montbui demana la reobertura completa de l’atenció sanitària al CAP

El ple ordinari de novembre de l’Ajuntament montbuienc va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics representants en el consistori, una moció per...

La reconversió cap a les renovables necessita el lideratge del Govern

Ja fa uns mesos que a la nostra comarca, com d’altres, creix el neguit davant les notícies que una nova línia de Molt Alta...
Compartir