15.4 C
Igualada
Dissabte, octubre 24, 2020

El portador de la bandera petita: el Jaume de Bellprat, de la masia de Cal Manco

Sóc el Jaume de Bellprat; així em coneixen al Gremi. Vaig néixer a la falda de la muntanya del Castell de Queralt, a la masia de Cal Manco, on he crescut i m’he fet gran.

A l’edat de sis anys vaig començar a anar estudi (llavors s’anomenava així), a Bellprat. Hi havia una distància de tres quarts d’hora d’anada i tornada. Allà vaig aprendre a sumar, restar, multiplicar i dividir i també a escriure alguna carta; i la resta d’hores era temps dedicat a la política i a l’església. Aquesta ruta va durar fins a l’edat de catorze anys.
Entre els catorze i els setze anys el meus pares, el Fèlix i la Ramona, van decidir portar-me als nacionals, a Santa Coloma de Queralt. Van ser dos anys molt ben aprofitats de la meva vida i tinc un record molt especial pel Sr. Martí, el professor que tenia.

Després d’aquesta breu etapa d’estudis, cap a fer de pagès a casa! En aquella època no teníem tractor, però sí una mula. La feina de pagès consistia en llaurar, abonar, sembrar, segar i batre a l’era, i aquesta era una roda que no s’acabava mai.
Sóc de la quinta del 61 i em van enviar a fer la instrucció a San Fernando (Cádiz), i seguidament a regulars tres de Ceuta. Un any i mig de la meva vida en què poca cosa vaig aprendre per guanyar-me la vida.

El dia 6 de juny de 1963 vaig tornar a la masia: època de segar. Deixo la maleta que portava i agafo la falç i la dalla, i em dirigeixo cap als camps de blat i ordi on tota la família ja collia amb la mula enganxada a la gavalladora. L’any 1978, sense deixar de fer de pagès, l’amic Joan i jo comencem a fer pous. La nostra primera feina és a la Torre Espatlleta on hi vivia el Ton Pineda i la Maria, que com molt bé sabeu eren membres del Gremi. I tant, i tant hi van insistir… que ens vàrem fer socis. I és en aquest moment on neix, creix i ens fem nostra la festa dels Tres Tombs.

Portant un carro guarnit amb boix, als Tres Tombs de 1996.

A partir d’aquell moment cada any baixem a celebrar les festes gremials, i al cap de pocs anys decidim entre la família del Ton Pineda i la del Toni Vidal guarnir tota l’escalada i les rodes d’un carro de pagès amb boixos agafats amb filferros; i la Sra. Paquita feia unes roses de paper que també les hi enganxàvem. El Jaume Pons i després el Josep Pons (Fum) ens deixaven el cavall per enganxar-lo al carro; i ben carregat de canalla… cap a fer el Tres Tombs per la ciutat d’Igualada!

Ser banderer és qüestió de temps i paciència, però poder-ho ser aquest any m’omple d’orgull i satisfacció. Visca els Tonis!!!

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir