Entrevista a Philippe Eberlé Lamas, Director General de Distribuidora de
Primeras Marcas SA
Soc nascut a Suïssa, però fa molts anys que visc a Catalunya. Tinc 57 anys d’edat i en fa 14 que treballo a Distribuidora de Primeras Marcas SA, ubicada al polígon de les Comes. Actualment soc el director general de l’empresa. Anteriorment, vaig treballar durant 15 anys a Nestlé a diferents països (Espanya, Suïssa, Egipte i Tailàndia).
He vist que abans de la pandèmia havíeu crescut molt, fins a arribar a facturar 19 milions d’euros. De quina manera us ha afectat la covid?
Gairebé el 80 per cent de la nostra facturació ve de la restauració. És clar, durant la pandèmia es van tancar restaurants uns mesos, després només podien obrir les terrasses… Va ser un any de molta incertesa per a aquest canal de venda. La segona conseqüència és la baixada molt important del turisme. I nosaltres venem molt en zones com Màlaga, com Eivissa, Barcelona o Madrid, Girona, allí on hi ha turisme. Hem pogut anar compensant perquè hem començat a exportar, obrir nous canals de venda, hem entrat també a les grans superfícies, encara que això és un procés lent. Al final, aquesta baixada només ha sigut del 15 per cent. El 2020 vam passar de 19 a 16,5 milions de facturació, l’any següent ja van ser 21, i esperem tancar aquest any amb 30. L’empresa va molt bé, ara.
Us dediqueu bàsicament a distribuir material de begudes prèmium a l’hostaleria i mercat especialitzat.
Sí, i també a grans superfícies com el Gourmet d’El Corte Inglés, que és un client molt important per a nosaltres, amb més de 50 referències. Ara comencem a obrir una miqueta el canal particular, però en això hi ha molta feina al davant.
Que Primeras Marcas sigui un bon negoci és perquè hi ha gent amb molts, molts diners, o també perquè la gastronomia ha fet un pas de gegant els darrers anys al nostre país i és ara més a l’abast de la majoria de consumidors?
Estic convençut que en el món hi ha tres països en els quals la gastronomia és superlativa en pràcticament totes les zones. Parlo de França, Itàlia i Espanya. Això atreu un turisme de qualitat. D’altra banda, en el món de la restauració a Espanya s’ha estat molt intel·ligent, molt més que a França, en el moment de posar preus. Aquí no multipliquen el preu de l’ampolla a preus desorbitats, sinó per 1,3 o 1,5, com a màxim. Com més cara és l’ampolla, el multiplicador és més baix. Hi ha un marge de benefici, és clar, fan diners, però és raonable. Això permet beure molt bones ampolles a preus molt competitius. Això a França és molt difícil, perquè allí multipliquem per tres o quatre, fàcilment.
Encara vesteix més demanar un Champagne francès o un vi de Bordeus o la Borgonya, o les coses han canviat?
El món del consum del vi ha canviat molt en els darrers 10 anys. Jo recordo quan vaig començar a Primeras Marcas que es parlava de les tres R i la C, és a dir, Rioja, Ribera del Duero, Rueda, i Cava. Aquest era el mercat. Això és el que es veia a la majoria de les cartes. Ara s’ha diversificat molt. Hi ha una tendència al quilòmetre zero. O sigui, en molts restaurants de Girona tens molts vins de l’Empordà, als de Tarragona, del Priorat, Terra Alta o Montsant… Aquest efecte de regionalització de quilòmetre zero és molt positiu per a tots els joves productors locals, i per això hi ha molts projectes nous vitivinícoles.
Com és que una empresa com la vostra, lligada a la família Juvé Camps de Sant Sadurní, tingui la seva seu a Igualada?
Es va fundar el 1986 amb tres socis. Un era Joan Juvé, accionista principal i dos eren d’Igualada. De fet, eren enginyers i directors de fàbrica de Punto Blanco, Francesc Muray i Josep Maria Llorach. A finals dels vuitanta, importar vins francesos o conyac cap a Espanya era insòlit. Van ser uns precursors. I ho van aconseguir!
Teniu 60 persones en plantilla. Déu n’hi do.
Sí. Els últims quatre anys hem doblat l’equip de venda. També perquè en moltes zones prefereixo treballar amb els meus equips de plantilla, que amb distribuïdors. Exportem, si bé no és la línia principal del negoci.
Existeix una moda, també, amb les begudes prèmium? Hem vist que s’ha posat molt de moda la ginebra, quan fa segles que existeix… i quant més prèmium, millor.
Si parlem d’espirituosos, han sofert molt, i de diverses coses. Per exemple, la prohibició de fumar al restaurant. En el moment de la sobretaula és l’hora del conyac, del brandi, de l’armanyac… i de fumar-te un bon cigar. El carnet per punts, també ha estat un impediment. Això ha afavorit el consum del gintònic, que en realitat és una qüestió psicològica, perquè no per posar-hi tònica beuràs menys alcohol… Però no cal fumar-se un cigar o una cigarreta, prenent-se un gintònic. Respecte noves tendències, no ha canviat gran cosa.
Quin és el perfil del client de begudes prèmium?
En general, el consumidor espanyol és un adult de més de 40 anys, amb poder adquisitiu alt. En moltes ocasions utilitza la targeta de l’empresa al restaurant. Acostuma a saber més de vins que fa deu o quinze anys. Però comparativament, el consumidor belga, suís o francès, en sap molt més. En part perquè van començar abans, podríem dir. El perfil del consumidor turista és diferent, té també un alt nivell i ve a provar vins espanyols i catalans, mostra molta curiositat i avui demana un rosat, i l’endemà un blanc o un negre. I en tres setmanes fa un recorregut pel nostre territori vitivinícola.
Quin és el producte més car que veneu?
És una ampolla d’una anyada de Petrus, que és un vi de Bordeus, que és un dels grans vins mítics del món. Les anyades 2005 o 2009, que són molt bones, es venen entre 4.500 i 5.000 euros l’ampolla. Però hi ha vins més cars. Per exemple, és difícil trobar una ampolla de Romanée Conti, de la Borgonya, per sota dels 15.000 euros. Potser a Espanya es venen 150 ampolles a l’any, com a molt. Quan tens un vi així al catàleg, és com una súper joia. Nosaltres, en el cas de Petrus, som l’importador exclusiu.
