El moviment per la seva quotidianitat no el veiem com a cap virtut. Quan se’ns afecta el sentit de l’equilibri, moure’s es torna impossible. Busquem el terra, la terra, allò que ens estabilitzi.
En canvis de l’estat de salut sobtats podem reconèixer més fàcilment problemes relacionats amb el sentit de l’equilibri. Però en un canvi més lent, si s’afecta aquest sentit, pot ser que no ens n’adonem. Si tenim una salut més fràgil, més precària, podem confondre problemes de força amb problemes d’equilibri.
L’equilibri, tant estàtic com dinàmic, millora si utilitzem tres punts de recolzament
Quan estem parats és útil sempre tenir un peu més avançat que l’altre; si recolzem una mà contralateral a un peu en una altra persona, un bastó o un altre objecte, tenim més seguretat.
Quan estem caminant, el bastó o el recolzament en una altra persona, en una barana o similar seria també un factor d’equilibri. La velocitat de marxa fa com de punt de recolzament doncs posa la inèrcia al servei de l’equilibri. Així doncs, la velocitat amb la qual el desplaçament ajuda a tenir millor equilibri, això té la seva importància quan perdem velocitat mecànica (articular o funcional) o del sentit de l’equilibri. Normalment, tenim una velocitat de caminar espontània que es manté sense pensar.
Caminar amb harmonia és més saludable que caminar fort o ràpid, si tenim en compte l’ús social i vital del caminar. Moltes vegades és una activitat integradora social en si mateixa.
Els últims treballs científics situen la velocitat mínima que hauríem de poder caminar en més de 2,988 km per hora.; tot i que el caminar a velocitat més baixa és millor pel que fa a l’eficiència energètica.
I en aquest sentit els productes d’ajuda a la marxa han de ser adequats a una marxa regular, el més harmònica possible. Pot ser necessari disposar de diferents productes d’ajuda en funció de l’itinerari, i de si podem gaudir de companyia o col·laboració d’una altra persona.
A fi de limitar la fatiga en rutines noves és prudent fer petites parades de 2 a 5 minuts cada 12-15 minuts, a fi de respectar les nostres possibilitats. És aconsellable que el cansament diürn no formi part del descans nocturn.
