L’Anoia ja és una comarca de prop de 130.000 habitants. Aquest increment demogràfic constant, impulsat principalment pels fluxos migratoris (tal com apunten les projeccions de creixement per al conjunt de Catalunya), hauria de ser un motiu de satisfacció col·lectiva, símptoma d’un territori amb atractiu i potencial. No obstant això, aquesta fita demogràfica ens confronta amb una realitat perillosament insostenible: el nostre sistema de serveis públics està estructuralment obsolet.
Ens trobem en una cruïlla on la infraestructura social i física de la comarca -des de la xarxa de transport públic fins a l’estat d’algunes carreteres, passant pels centres sanitaris o les escoles- està encara dissenyada per a la població que hi havia fa 25 anys. Aquesta inèrcia en la planificació és indefensable.
L’atenció primària s’estressa i els equipaments educatius o els serveis socials i d’atenció als usuaris, fan mans i mànigues per acollir un creixement que no s’atura.
I el problema es projecta al futur. Les previsions indiquen que la població continuarà augmentant, impulsada per la migració interna i externa, al mateix temps que s’intensifica una tendència global d’envelliment. Aquest doble front demogràfic -més habitants en general i més persones grans que necessitaran serveis de dependència i sanitaris intensius- fa que la demanda es dispari. L’Anoia, una comarca que es troba prop de l’anomenada “diagonal de l’envelliment” catalana, ha de prendre nota urgent d’aquest repte.
La desídia en la inversió pública ja no és una opció, sinó una negligència amb greus conseqüències. Si l’Anoia aspira a retenir talent, atraure riquesa i garantir la cohesió social, no pot continuar actuant com una comarca dormitori amb serveis de segona divisió. Condemnar els nostres residents, tant els nous com els de tota la vida, a una mobilitat precària i a un accés limitat a la sanitat i l’educació, és hipotecar el nostre futur col·lectiu.
La passivitat es paga cara; el cost de la inacció és la pèrdua de qualitat de vida i, en última instància, la renúncia al nostre propi progrés.
