Ubicat en el punt de confluència de l’Orient Pròxim amb Àsia, el petit estat peninsular de Dawlat Qatar ha esdevingut des de fa temps una veritable miscel·lània de pobles i cultures. La seva capital, Doha, emplaçada a la vora del Golf Pèrsic, deixant-se emmirallar per les serenes aigües turqueses que banyen les seves platges, se’t presenta com a una ciutat sorprenent i digna de ser explorada, amb un estil i un tarannà severament personals, que mostren en un inusual cosmos urbà una excel·lent combinació entre el llegat de les seves tradicions i la més agosarada aposta per la modernitat. Òbviament, prova d’aquest harmoniós vincle entre dos pols ben oposats n’és, d’una banda, el Soc Souq Waqif, un recinte secular, i de l’altra els imponents gratacels de la ciutat, amb esfereïdores alçàries de més de 200 metres i gairebé una cinquantena de plantes.
Quant al Soc Souq Waqif, aquest vell complex -avui restaurat- dels tradicionals mercats del món àrab, convida realment a una oportuna exploració d’un antic mercat que molt bé podria equivaler als nous centres comercials dels nostres dies. Es tracta d’una construcció centenària dels antics mercaders, de ramat, beduïns, ubicada en el punt portuari del Wadi Musheireb, a un parell de carrers al sud de la famosa Al Corniche, mostrant l’aparença d’un autèntic anacronisme si tens en compte l’horitzó urbà de les desafiadores construccions que escenifiquen un inimaginable teló de fons. Una impressionant obra d’adob configura tota la silueta exterior i interior d’un mercat que ens porta irremeiablement a una època passada, si bé observant totes les seves parades interiors de seguida endevines que es tracta de fet d’un centre on de viva i intensa activitat mercantil, i els murmuris dels comerciants i els locals s’entrellacen amb els dels visitants. Al capdavall, els carrers irregulars i zigzaguejats de tota aquesta mena de ciutat comercial conviden a descobrir un quadre pintoresc i francament incomparable de la quotidianitat de la vida al carrer d’aquesta històrica ciutat.
Lluny de qualsevol supòsit de practicar una teràpia d’anar de compres, són del tot admirables les parades -botigues- que bordegen els carrerons del Soc amb expositors d’articles tan diversos com: teixits, catifes, mobles de fusta, instruments musicals, recipients de vidre o de llautó, etcètera, compartint aquests espais de venda amb innombrables tallers artesans i obradors. Amb tot, més que la vista, et van perseguint per arreu, les penetrants aromes que deixen anar els sacs de fibres naturals replets de les típiques espècies exòtiques; endemés de la flaire que deixen anar diferents varietats de dàtils, la mel, les fulles de te o els grans de cafè.
Tanmateix, si parlem d’aromes, resulten més que embriagadors alguns productes de bellesa del país, però sobretot aquells perfums que desprenen emanacions més incisives, perquè es tracta d’essències elaborades en la majoria dels casos de manera artesanal, per encàrrec, convenint fragàncies úniques i exclusives.
Emperò, pas a pas, una mirada atenta, et demostra fins a quin punt, i com no podia ser menys, en aquest indret la joies d’or segueixen sent tot un reclam per al consum popular de la gent del Proper Orient.
Passejar per la secció de l’or és evidenciar l’arrelament dels ritus i pràctiques locals, en tant que exhibició dels seus articles d’ús més acostumat. Així mateix, a propòsit de l’univers de les joies, si una cosa resulta extraordinàriament peculiar del país aquesta és la tradicional industria de les perles; un llegat que és del tot suggeridor en els múltiples establiments de l’artesania de la perla, indrets on -de retruc- et serà possible de descobrir un fragment magnífic de la història i saber en què consisteix l’art (en vies de desaparició) de la pesca de perles, amb la seva immensa varietat de captures de perles blanques, roses i grises.
Des d’una altra perspectiva, i com a nota curiosa, en aquest mateix espai de mercat, conviuen dos punts d’atracció -sobretot turística- ben singulars: d’una banda, hi ha l’anomenat Falcon Souq, òbviament el millor aparador per al lluïment dels falcons, aquelles majestuoses aus que conformen la pràctica de la seva criança i domesticació, certament un esport típic de tot Qatar.
I, de l’altra, a una relativa distància, et trobes el corral dels camells, un espai on aquestes tranquil·les criatures també ensinistrades vaguen i passegen pels estables.
Definitivament, i amb diferència, el Soc Souq Waqif es l’indret més freqüentat per residents i forasters, tot un invitació a un itinerari que et proposa de passar-hi una bona estona, tant de dia com ben cap al tard; especialment si et deixes portar per les degustacions de begudes del país, sucs de fruita fresca, o bé cafès i tes, i algunes exquisideses gastronòmiques de collita pròpia, mentre t’entretens amb espectacles de carrer protagonitzats per grups locals que festegen escenificacions del tipisme popular.
