Fa uns dies vaig estar en una reunió amb un partner de nivell internacional amb qui estem col·laborant per tal d’oferir la solució tecnològica entre els nostres clients, i ells ens comunicaven que, fora de la península, la solució està funcionant molt bé. En canvi, aquí està costant molt d’introduir.
Segurament us preguntareu a què és degut aquesta diferència de comportament. Abans d’això, cal entendre una mica el concepte que gestiona aquesta solució i el que fa és digitalitzar tota l’estructura organitzativa de les empreses i que va des dels processos interns fins als indicadors i rols associats als mateixos. El monitoratge on line de la teva operativa permet prendre decisions de forma ràpida i objectiva.
Des de FeedBackground, que fa més de 20 anys que ens dediquem a donar suport a les empreses a assolir nivells més alts d’eficiència, tenim clar que hi ha un tema cultural al darrere de tot plegat. Fins fa molt poc temps, els responsables de les empreses d’aquí associaven la paraula “procés” al sistema de qualitat ISO i, en general, aquest sistema acostuma a estar ben arxivat en algun directori i la realitat no sempre obeeix al que hauria de ser segons el sistema de qualitat definit. En altres països, el procés és el driver de millora contínua sota el que pivota l’eficiència que tota organització ha d’assolir per poder aconseguir la seva sostenibilitat com a empresa.
Quan aquesta idea no està en l’ADN de les persones que formen part de l’organització, no es considera un tema prioritari i, per tant, gastar o invertir diners en millorar el sistema organitzatiu (processos sobretot), no es considera prioritari i la decisió queda per més endavant.
Segurament hi ha altres opcions de millora de la productivitat o eficiència de l’empresa, però és ben cert que les més grans i la major part d’empreses de la resta del món, un cop han definit l’estratègia, dediquen temps i diners a adaptar l’estructura organitzativa que ens ha de permetre assolir els objectius definits.
En aquest sentit, m’agradaria reproduir una de les frases de Confuci: “Si ja saps què has de fer i no ho fas, estàs pitjor que abans”.
Si bé és cert que els darrers anys hem anat millorant quant a cultura organitzativa, encara tenim força camí a recórrer.
El fet de no tenir l’estructura clara ens evoca a dependre molt de les persones clau de l’organització, fet que fa que s’augmenti la pressió sobre aquestes i al final, arribar a cremar-les. No podem dependre, només, d’unes quantes persones de l’empresa. Ens fa més dèbils.
Aquesta mateixa limitació de les persones clau fa que sigui difícil que les empreses amb potencial de creixement, assoleixin una dimensió major amb nous mercats. La idea no és créixer per créixer, però una major dimensió empresarial va lligada a una major exigència empresarial que acaba arrossegant, al seu voltant, tota una sèrie d’empreses més petites que li poden donar servei i fer créixer l’ecosistema empresarial proper.
Ens hi posem?
