Sovint, veiem importants conflictes entre socis, que consumeixen gran quantitat de recursos econòmics, distreuen l’atenció de l’empresa i les seves necessitats, i acaben posant en risc la viabilitat del projecte. Molts cops, aquests conflictes tenen a veure amb qüestions que afloren en el moment fundacional i que aleshores no es van regular adequadament.
Com a exemples, podem esmentar les següents qüestions:
Què aporta cada soci? Només capital o també altres coses menys tangibles (dedicació personal, experiència, coneixement)?
Si existeixen altres aportacions diferents al capital, serà important regular-les i protegir el seu aprofitament per la societat. Per exemple, mitjançant compromisos de no competència a càrrec dels socis, o la cessió del know-how en favor de la societat en cas que sigui necessari.
Quin tipus de compromís tenen els socis i fins quan? Què passa si un soci vol marxar de l’empresa? Pot fer-ho lliurement, en qualsevol moment?
Si els socis han acordat estar lligats al projecte durant cert temps, o si han pactat normes relatives a la transmissió de les participacions o accions, o causes de separació de la societat addicionals a les previstes a la llei, caldrà regular-ho de manera clara des de l’inici.
Què passa si sorgeix un conflicte entre els socis i la societat no pot operar?
La solució que la llei dona en aquests casos és la dissolució i liquidació de la societat; solució normalment antieconòmica, ja que implica la destrucció del fons de comerç generat pel camí. Això es pot evitar si es regulen procediments per sortir del bloqueig. Per exemple, mitjançant la mediació, o processos competitius d’adquisició de les participacions o accions d’una de les parts enfrontades o de totes, en cas que el conflicte no sigui resoluble.
Si la constitució de la societat es fa de manera informada i es documenten adequadament les relacions entre els socis, salvarem gran part dels potencials conflictes, i facilitarem la gestió dels que puguin sorgir. Per fer-ho, tenim diversos instruments legals, que coexisteixen i formen el conjunt de relacions jurídiques que envolten una societat de capital:
• Estatuts socials. Regularan algunes de les qüestions esmentades i d’altres rellevants. No obstant, atès que estan limitats per les normes que la Llei de Societats de Capital considera imperatives, no serà possible introduir determinats pactes.
• Pactes de socis. La seva naturalesa, de contracte privat, fa que estiguin molt menys limitats en el seu contingut i, per tant, siguin molt més adaptables a les necessitats dels socis. En general, serà possible introduir-hi qualsevol qüestió que els socis desitgin.
• Altres documents. Hi ha relacions que tenen suficient entitat com per ser regulades a través de documents independents, que complementen el règim establert pels estatuts i el pacte de socis. Els exemples són nombrosos: podem esmentar, entre d’altres, els contractes de préstec atorgats pels socis a la societat, o els contractes que regulen les relacions professionals entre els socis i la societat.
Com veiem, en el moment de fundació de l’empresa afloren qüestions que són crítiques per a la viabilitat futura del projecte, i que, per aquest motiu, cal regular adequadament i de manera informada. És recomanable, doncs, evitar l’ús de documents o models genèrics, i fer una regulació “a mida” de les necessitats del socis i de l’empresa.
Això requerirà, certament, d’una inversió inicial, però tampoc desproporcionada: es tracta d’ajustar la regulació a la dimensió del projecte, sense fer de més, però tampoc de menys. Aquesta inversió allunyarà problemes, tant d’enteniment dels pactes que s’acorden en la fundació, com d’incompliment d’aquests pactes en el futur i, en definitiva, protegirà la viabilitat del projecte.
