Espanya pateix una doble crisi: la de la corona i la del virus. Una és institucional i afecta a la monarquia espanyola. L’altra és sanitària i ens afecta a tots. Ambdues però les paguem els ciutadans. Ho paguem amb diners i amb vides.
Després de quaranta anys de regnat –a Espanya les dictadures duren quaranta anys- Juan Carlos I apareix amb el seu veritable rostre: el del vividor, aprofitat, desvergonyit i barrut. Després de fer creure en una pretesa “campechania” del personatge, descobrim que ha utilitzat el càrrec per a robar a mans plenes i quan és descobert, lluny de retornar els diners a l’erari públic, l’Emérito s’escapoleix de la justícia i com els criminals de novel·la, torna al lloc dels crims.
Per a refugiar-se ha elegit els Emirats Àrabs Units, un lloc que té signat tractat d’extradició amb Espanya…. però no amb Suïssa, el país que l’està investigant per les presumptes donacions de l’Emir. Juan Carlos I només podria ser extraditat si ho demanava Espanya i, casualitats de la vida, l’extradició l’hauria de firmar el mateix Emir que li hauria regalat els cent milions d’euros que investiga Suïssa.
I tot això ho ha fet amb la col·laboració necessària del gobierno de España que, a més, li ha posat tot un grup especialitzat en protecció de personalitats, el cost dels quals, es, com tot el que afecta a la monarquia espanyola, opac. Opac i brut.
Què es pot esperar d’un gobierno que diu desconèixer on es troba Juan Carlos I però li està pagant la protecció? On el ministro del Interior –tan dur amb els catalans- reconeix que li estem pagant els guardaespatlles a ell i a la cortesana que l’acompanya. També el ministre de justícia defensa l’emèrit amb el criteri que “cuando sea llamado a declarar por un tribunal espanyol, Juan Carlos I comparecerá”. Aquesta gent ens pren per enzes. Quin alt tribunal espanyol citarà a declarar a l’home en nom del qual han estat signant sentències durant quaranta anys?
Mentre el govern d’Espanya gasta a mans plenes per a protegir al monarca corrupte, la pandèmia del covid-19 segueix avançant i matant. Amb el cost estimat de la protecció del rei fugat –potser 600.000 euros- es podrien ampliar àrees hospitalàries. Amb els 2.000 milions estimats de la fortuna il.lícita de Juan Carlos, es podrien construir una dotzena d’hospitals d’infecciosos o pagar milions de vacunes contra el corona virus. Es podrien salvar vides.
A l’Espanya del “todos somos iguales” l’Estat prefereix protegir als seus a costa de castigar al poble.
El pitjor de tot és que el dia que acabem amb el corona virus seguirem patint el virus de la corona borbònica imposada per la dictadura feixista.
