Emprenedor, assessor, consultor, formador i autor de diversos llibres: Mamut o sapiens, La paràlisis que te activa i Tropa de Sapines. Actualment esta treballant en Sapiens Mindset, dedicada al ús del #PepopleAnalytics #BigData per a temes de cultura innovador i emprenedora, necessària en un entorn en plena transformació en el què estem.
Perquè treure un llibre que parla de “connexió monàstica” quan la imatge de l’església avui dia esta tan castigada/deteriorada?
Bona pregunta que jo mateix m’he fet molts cops i que té forces arguments però abans de tot cal tenir clara dues coses. Una cosa és la religió o l’església i altre la vida monàstica. Altre és que confonem religió amb espiritualitat.
En el meu cas, l’any 2010 vaig patir una paràlisis facial perifèrica i en aquell moment em vaig replantejar moltes coses perquè el meu dia a dia, tot i està content, se’m menjava. Va ser llavors quan vaig decidir aproximar-me a la vida monàstica de la mà del monestir de Montserrat i en una de les trobades mentre preparava el meu primer llibre, el prior em va oferir conviure amb ells.
Al plantejar-me escriure de nou, vaig adonar-me que aquesta qüestió generava interès i vaig decidir que escriure-ho seria molt interessant i sobretot, em podria servir a mi i a molta gent.
Quina connexió hi veu entre l’església i l’empresa?
Entre la vida monàstica, entre com s’organitzen els monestirs, entre com es relacionen entre la comunitat i de com s’ho han fet per perdurar tants segles, en podem extreure moltes pràctiques que ens poden ajudar segur. Sobretot en diria dues.
La vida monàstica, sustentada en cristianisme, budisme o altres, implica un treball d’auto coneixement, de disciplina i de domini d’un mateix que es totalment necessari i més en un món boig com l’actual. I en segon lloc, la vida monàstica et permet tenir moments de silenci, solitud, austeritat, etc que son 100% necessaris per conviure aquesta acceleració que estem vivint en el món de les empreses
Abans de publicar el llibre tenia clar que en les meves intervencions en empresa, la vida monàstica podria servir i durant aquest confinament o seqüeles del covid19, cada cop ho tinc més i cada cop les empreses s’hi aproximen més.
Imagino que es va documentar en la història de l’església en fer aquest llibre. Quines van ser les seves fonts de documentació i persones vinculades en aquest món (monges, capellans, arxius diocesans…) i quina conclusió en va treure de tot plegat?
El meu treball s’ha centrat molt en la vida monàstica, en visitar monestirs tant benedictins com ciscertencs o budistes, converses amb diferents religiosos i desenes de llibres o documentació.
La principal conclusió és que hi ha un gran desconeixement i molts cops, una opinió gens argumentada. Es molt fàcil criticar la religió o la vida monàstica sense haver fet l’esforç d’aproximar-se. Per contra, desde la vida monàstica es coneix molt més bé que succeïx al món extern. Crec que cal parlem més entre nosaltres i apostem per aquest diàleg intereligiós que deia en Raimon Pannikar
Proposa tècniques i pautes per a trobar-se un mateix. Aplicable en el món de l’empresa o també en el dia a dia en situacions quotidianes? Suposo que sempre relacionat amb el fet d’estar envoltat de gent, no?
Molta gent es pensa que els monjos o monges son persones que viuen soles i aïllades quan es totalment fals. Tenen moments de solitud i silenci però sempre es senten acompanyats. El problema el tenim els de fora que molts cops estem rodejats de gent i ens sentim sols, parlem amb gent però sembla que estiguem en silenci i fins i tots molts cops, estem acompanyats al llit de casa a tres centímetres però ens sentim sols.
Per a practicar aquests consells. Son necessàries les creences religioses de cadascú, s’han de tenir coneixements religiosos per entendre el llibre?
El llibre reflecteix clarament la meva educació de Maristes, les meves experiències benedictines i el meu interès pel món jesuïta però també pel món budista, altres o fins i tot l’espiritualitat laica. He rebut missatges de força gent dient-me que sembla que sigui cristià, budista, laic, etc. Crec que hem aconseguit reflectir una mica de neutralitat i naturalitat.
El proper projecte d’emprenedoria és el Sapiens Mindset dedicada al ús del #PepoleAnalytics i al #BigData per a temes de cultura innovadora i emprenedora. En què consistirà? Quina connexió farà amb el #PepopleAnalytics i el #Bigdata lligat a la cultura innovadora?
Tot aquest viatge interior que diem, quan es lliga a l’emprenedoria te molt de sentit. Nosaltres el que intentem és aportar soluciones basades en ciència i tecnologia que ens ajudin a disposar d’una radiografia de cultura innovadora i transformadora per a partir d’aquí, poder prendre millor decisions.
