Manel Macià Martí
Consultor RRHH per competències
Fa uns dies una persona ens va visitar a les nostres oficines, en veure publicada una oferta de feina al nostre web, i després de l’entrevista que vam mantenir li transmetem la nostra opinió sobre el seu perfil comunicant-li que tenia una experiència i coneixements que difícilment serien ocupables en el nostre entorn. Posteriorment vam conèixer una publicació seva, en una xarxa social, queixant-se que teníem publicades un parell d’ofertes de feina a les quals ell encaixaria i no el vam postular a aquestes. No vam respondre ni vam i entrar a debatre sobre si les seves habilitats tècniques encaixaven o no en les ofertes però si teníem clar que les seves competències en absolut eren les requerides per als llocs que presumia eren per a ell apropiats.
S’ha posat èmfasi, fins a la sacietat, de la necessitat de comptar amb el millor talent possible en les empreses però aquest no s’ha de circumscriure exclusivament a les habilitats tècniques sinó que el talent també són les competències, actituds, les quals, en l’actualitat, són el principal factor diferenciador en les decisions de contractació de les empreses.
El cv ja no és el principal valor del candidat sinó que és ella, la persona, el principal valor. La diferència rau en la persona. Per descomptat que si ens demanen un perfil o altre ha de complir, com a mínim, amb uns estàndards tècnics però seran els seus valors i/o competències les que decidiran fins a quin punt la persona que ocuparà el lloc serà altament competitiva o no.
A les facultats o escoles no formen a les persones en una competència o una altra. Ens poden ajudar a millorar o conèixer quines són les competències més demandades o les més genèriques. Aquesta és una tasca que ha d’exercir en la família els nostres pares, mares o tutors. Sí que és cert que existeixen certes competències, com ara “iniciativa” o “creativitat”, que són innates i no es poden formar, encara que sí potenciar, i ens venen donades genèticament. Amb tot el descrit fins al moment vull remarcar que s’han de formar els nostres fills en uns valors, que fet i fet seran les seves competències futures, d’acord amb el que la nostra època demanda, ens agradi o no. No estic parlant de crear robots però si d’inculcar competències com el compromís, responsabilitat, autonomia, iniciativa, capacitat d’aprenentatge, tolerància a la pressió, treball en equip o productivitat per exemple, i això no hauria de ser exclusiu de cap elit o grup humà.
Als nostres joves els hem de proporcionar el millor ensenyament possible però l’educació no la podem deixar en mans alienes.