A propòsit de la presentació, el passat 14 d’octubre, a la Biblioteca Central, del llibre “Codi Colors”. La música a l’abast de tothom, de Maria Mercè Corrons Roca, amb Iŀlustracions d’Elisabet Serra, un acte reixit que va comptar amb la presència de l’autora i l’acompanyament de les professionals de la música, Maria Queralt i Pepita Jorba, a més de la intervenció musical d’Eric del Río, Joel Roca i Núria Dolz; l’autora va voler puntualitzar que aquest innovador sistema d’ensenyar la música, a més dels seus destinataris, els alumnes de l’Escola de Música, pogués -en aquell acte- enriquir també a tot el públic assistent. Parlar d’aquesta obra, d’aquestes publicacions, és parlar, doncs, d’un material més que necessària i inexcusable de donar a conèixer, des de l’àmbit de la formació musical.
De la mateixa manera que altres competències del món de l’Ensenyament, al llarg dels anys, no han estat gens preparades per a atendre a persones amb unes evidents dificultats d’aprenentatge; per a aquesta avinentesa, en concret, només calia deixar pas al transcórrer del temps per a veure efectius aquells avenços que havien d’evitar -definitivament- qualsevol estadi de segregació en l’accés de l’alumnat a aquesta àrea educativa de les competències musicals.
Actualment, els nens, els joves i els adults, sigui quin sigui el grau de discapacitat, es poden anar incorporant a qualsevol de les activitats musicals destinades al gran públic, gràcies a la labor incansable d’un gran nombre de pedagogs de diferents associacions, a tothora, empesos a fer realitat que la música estigui plenament integrada al món de l’Ensenyament; i, per extensió, formi part sense exclusió de la vida de tots els potencials alumnes dels conservatoris i escoles de Música.
Des de la perspectiva del que hom reconeix com a atencio a la diversitat, i en el sentit d’oferir un espai i una proposta formativa a les persones amb discapacitats, totalment adaptada als plans d’estudi; l’obra “Codi Colors”. La música a l’abast de tothom, de Maria Mercè Corrons, apunta a ser una veritable innovació en el sistema instructiu de la pedagogia musical, alhora que contribueix a què l’Escola Conservatori de Música d’Igualada -de la qual ella n’és professora- esdevingui pionera dels canvis del sistema pedagògic així com de la creació de les eines d’estudi i de treball d’aquest nou concepte d’Ensenyament, especialment integrador. De tot això, aquest llibre n’és un bon exemple, endemés de denotar la gran passió de Corrons per la seva professió.
La publicació en qüestió va adreçada, d’una banda, a alumnes de piano amb necessitats educatives especials, el públic per al qual inicialment havia estat ideat aquest mètode; i, de l’altra, als alumnes de música amb voluntat d’eixamplar els seus coneixements i estudis convencionals amb la incorporació de l’ús del codi dins les seves classes de llenguatge o d’instrument. Això és, ambdues publicacions, extraordinàriament innovadores: un llibre de l’alumne i un llibre de suport per al professorat, contenen un repertori complet que propulsa el coneixement musical a partir d’una selectiva oferta de cançons tradicionals i populars, especialment al·lusives a festes importants del calendari (Nadal, Carnestoltes, Quaresma, etc.), adhuc un bon recull de cançons populars d’autor, sobretot de lletres infantils.
Puntualment, i en referència al volum dedicat a l’alumne, aquest conté una sèrie de peces musicals transcrites segons el codi de colors al costat del material imprescindible per a treballar-les i escriure’n de noves. Paralelament, el volum dedicat als docents inclou tot un mètode de reforç amb les cançons escrites segons la grafia musical convencional, seguida d’una explicació més estesa sobre l’origen i aplicació del codi de colors a l’aula.
En paraules de l’autora: “Aquest material gràfic i didàctic és fa imprescindible per a la posada en pràctica del mètode; un mètode obert a possibles canvis, sempre condicionats a les necessitats i/o a les circumstàncies de cada alumne”. I, subratlla: “Es tracta de la materialització d’un projecte apassionant sense cap final, atès que aquest està subjecte a contínues investigacions”.
A tall de resum, el procediment formatiu adreçat a alumnes amb necessitats educatives especials contemplaria diferents passos amb la incorporació de nous recursos per tal que aquests evolucionin en els aprenentatges i rebin suficients estímuls per al seu gaudi de la música i dels instruments. El Codi Colors és, doncs, aquest mètode d’ensenyament que comporta una adaptació de la grafia musical convencional; una simplificació de la notació basada en relacions entre les notes i els colors, amb l’objectiu de facilitar la interpretació en el piano de diferents partitures.
