Carolina Telechea (ERC): “A l’Anoia hi ha moltes carències que depenen de l’Estat, i si som forts, serà més fàcil negociar-ho”

112

Carolina Telechea ocupa la posició número 3 de la candidatura per Barcelona a les Eleccions Generals del proper diumenge, que encapçala el pres polític Oriol Junqueras. La igualadina, que ha estat regidora a l’Ajuntament en els darrers quatre anys i també diputada al Congrés de Madrid des de fa vuit mesos, té garantida la seva presència a la Cambra Baixa en la propera legislatura, formant tàndem amb Gabriel Rufián.

Continuarem tenint una igualadina a Madrid. Com ha estat l’experiència en aquests darrers mesos?
Mira que m’havien avisat, eh, que al Congrés hi havia un ritme de treball molt frenètic. Doncs ha estat molt més del que em pensava. Han estat uns mesos molt intensos. És veritat que em vaig trobar un canvi de govern, jo porto el mateix temps que Pedro Sánchez com a president, després de la moció de censura. Ha estat un període molt positiu. El cert és que he fet un “màster” d’aprenentatge molt ràpid. En el meu cas, a més, ens vam trobar amb la legislatura començada, amb la qual cosa la immersió en els treballs parlamentaris ha estat del 200%. Les negociacions, les tramitacions, les iniciatives legislatives… tot estava començat. No és el mateix que ara.

Ser independentista ara mateix al Congrés t’ha causat problemes de debò, o tot és molt mediàtic i a dins tot canvia?
Dins del Congrés jo no he tingut cap problema. Tothom és amable i respectuós. Els treballadors són fins i tot excessivament educats. Jo per dins em passejo sempre amb el meu llaç groc i mai m’ha dit res ningú. També t’haig de dir que al carrer me’l trec. A Madrid hi tensió, a vegades em toca anar sola des del Congrés a l’hotel, o a algun acte… En Rufián, que és molt conegut, ha tingut problemes en alguna ocasió, tan delicats que hem hagut de trucar a la policia. L’ambient està caldejat.

No hi trobeu aliats?
Hi ha un grup que es diu Madrileños por el derecho a decidir, que han organitzat un referèndum sobre monarquia o república, que fan actes de suport als presos, però no tenen ressò mediàtic. Interessa que no en tinguin.

ERC t’ha donat ara més responsabilitat, i sovint veurem la teva imatge. Tothom diu que se’t gira molta feina.
Malauradament ens tocarà viure uns anys que haurem de collar molt per negociar, parlar, dialogar… Ens haurem d’asseure a la taula i per molt que Pedro Sánchez digui que no vol sentir parlar de referèndum, haurà de parlar-ne. No es podrà evitar. Haurem de trobar algun punt d’encaix. No hi ha altra sortida.

És cert que a Carolina Telechea li tocarà fer el paper diplomàtic i negociador que feia fins ara Joan Tardà?
El partit té unes grans expectatives sobre mi, ho sé. Espero estar a l’alçada. En aquests darrers mesos ja he fet una mica aquesta feina, no tot ha estat la iniciativa parlamentària. He fet relacions sovint amb gent del PP, PSOE, Podemos i Ciutadans. Amb aquests darrers, per cert, hem tingut acords en comú, perquè te’ls trobes en comissions on es tracten molts temes diferents. Fins ara en Tardà era com un escut per a mi, sí. Ara em tocarà fer el seu paper, d’alguna manera. Cal treballar força.

Que hi hagi gestos per a l’alliberament dels presos serà una condició sine qua non, a partir d’ara?
No posem línies vermelles, ni anem a bloquejar res. Anem a dialogar.

El pressupost d’en Sánchez no es va aprovar per línies vermelles.
El que vam fer, ho vam fer per dignitat. No podíem aprovar un pressupost que posava més diners a Defensa, al Valle de los Caídos, i a la Casa Real. De la manera que està el país, per dignitat democràtica no hi podíem estar a favor. No tenia massa sentit tampoc que Sánchez ens collés a nosaltres per aprovar-li el pressupost, i en canvi el PSC no volia a sentir parlar d’aprovar el pressupost de la Generalitat. Si ens exigeixes a nosaltres a Madrid, exigeix també als teus a Catalunya. Recordem, finalment, que qui es va aixecar de la taula va ser el PSOE. No van ser valents.

Com es pot dialogar, amb el PP, Ciutadans o VOX, si acaben manant a Espanya?
Ja es veurà. Ho haurem d’anar treballant, de totes totes. Amb Casado o Rivera el meu contacte personal ha estat zero. No es presten massa a relacionar-se amb els diputats en general. És complicat. No ha estat així amb Pablo Iglesias, és molt més obert, agradable i proper. Sempre agafa el telèfon.

De quina manera creus que l’Anoia es pot beneficiar de tenir una diputada al Congrés?
En el nostre territori tenim moltes carències i demandes que depenen de l’Estat i que fa temps que s’arrosseguen. És evident que si som més forts del que som ara, ens ajudarà a negociar-ho amb el govern. Parlo d’infraestructures, de serveis, que són competència de l’Estat. Millorar l’A-2, per exemple, és primordial.

Ara els diputats us passeu tres dies a la setmana a Madrid. Amb aquesta nova responsabilitat et canviarà el dia a dia?
No ho sé, encara. En Tardà i Rufian tenien fins ara una feina molt més elevada que la que jo tenia. S’havien de quedar molt més dies. Quan toqui, el partit decidirà qui és el portaveu, i el portaveu adjunt d’Esquerra. Llavors veurem, però si em toca algun d’aquests càrrecs lògicament canviarà respecte aquests darrers mesos. També estic fent malabars en el meu despatx d’advocats a Igualada, clar. Tinc la compatibilitat concedida des del Congrés, i a veure si m’ho puc organitzar bé.

La gent crida Unitat a totes les manifestacions… Després del 28A hi haurà unitat de l’independentisme a Madrid?
Fins ara hi ha hagut una excel·lent relació amb el PDeCAT en tots els temes sobiranistes, de país. En altres no ha estat així, però són més d’ideologia, de principis de cada partit. Per la nostra banda, no hi haurà cap problema. Quant més fort sigui el sobiranisme, millor.

Per què creus que ERC està sortint a totes les enquestes com una formació guanyadora?
Hem remogut consciències, i la feina que hem fet des d’Esquerra ha estat coherent, transversal, de molt treball, de fer més gran aquest camí per sumar-hi més gent i construir la República.

No descartes tornar a l’Ajuntament algun dia?
No ho descarto, no. El món municipal m’agrada moltíssim.