Laura Borràs (Junts x Cat): “Aquestes eleccions són un plebiscit entre l’1 d’octubre o el 155: democràcia o repressió”

31

Té tants vincles personals amb la ciutat, que quan va entrar al Govern se la va considerar la tercera consellera igualadina. Durant la campanya també ha visitat la comarca i hem pogut parlar amb ella sobre el seu pas a la política i sobre l’oferta de la candidatura que encapçalada juntament amb en Jordi Sànchez, per a qui les eleccions coincideixen amb el judici al Tribunal Suprem.

Fins fa tres setmanes era la consellera de Cultura, però va deixar el càrrec per ser candidata a les eleccions espanyoles. Per què?
Perquè toca ser-hi. En realitat, jo no hauria de ser aquí. De fet, sense l’1 d’Octubre, possiblement jo ni tan sols hauria entrat en política. Però tot el que vam viure aquell dia i tot el que ha passat després em va interpel·lar directament. Jo no em sé imaginar un honor més gran que ser consellera de Cultura del meu país, però he deixat el Govern perquè des de l’exili i des de la presó es va considerar que podia ser útil per reforçar la unitat del projecte independentista. Ells no es rendeixen i, per tant, nosaltres no tenim dret a rendir-nos. És molt dur fer una roda de premsa telemàtica amb ells i que, tot d’una, en Jordi Sànchez digui: ja em vénen a buscar. És molt injust que estiguin a la presó.

Vostè es presenta a unes eleccions espanyoles, però durant la campanya electoral tots els partits estan parlant, bàsicament, de Catalunya.
És que aquestes eleccions són sobre Catalunya, perquè mentre hi hagi un conflicte polític a Catalunya, totes les eleccions aniran sobre Catalunya. Però aquest no és un plebiscit sobre el senyor Pedro Sánchez, aquest plantejament és el parany en què ens volen fer caure. En realitat, és un plebiscit entre l’1 d’Octubre o el 155; entre la democràcia o la repressió.

Però vostès què hi van a fer a Madrid?
A Madrid i anem a fer la política de l’1 d’Octubre, a defensar la llibertat i a defensar la independència.

I com ho pensen fer?
Aquesta setmana hem tornat a veure que els partits espanyols volen debatre sobre Catalunya sense tenir en compte la veu dels independentistes. Nosaltres volem fer-ho, però construint, dialogant i, sobretot, exercint la política. Ells es mouen en la lògica de l’insult i la desqualificació. Nosaltres som els de construir, compartir i crear una societat més justa i igualitària. Volem treballar per mantenir el que vam fer l’1 dOctubre: autodeterminar-nos.

Seran la veu de Puigdemont?
El president Puigdemont és l’enemic públic número 1 de l’estat. Els molesta perquè els desquadra l’equació. És un home lliure no pas perquè fugís de la justícia. No hi ha cap fugat que tothom sàpiga on viu, com és el seu cas. És lliure perquè, després de ser empresonat, un tribunal de l’Europa democràtica va decidir deixar-lo en llibertat i descartar els delictes de rebel·lió i sedició. Per això és la veu que volen silenciar i per això és la veu que nosaltres volem que se senti alta i determinada a les corts espanyoles. Hi ha un consens amplíssim en la societat sobre la legitimitat de Puigdemont, ell ens representa a tots als qui voldrien silenciats, apartats i desapareguts de la vida política perquè som incòmodes, perquè volem fer valdre allò que ens uneix, perquè volem treballar des de la unitat, el civisme i l’acció transversal per defensar allò que ens va fer tan forts l’1 d’Octubre.

La candidata del PP diu que s’ha de demanar perdó per l’1 d’Octubre.
No demanarem mai perdó per l’1 d’Octubre. Seria demanar perdó per ser com som; pel que vam fer i pel que volem ser.

Investiran Pedro Sánchez?
L’única investidura amb què Junts per Catalunya se sent compromesa és amb la del president Puigdemont. En el cas de la possible investidura de Pedro Sánchez, cal tenir clar que la pressió ha de recaure sobre qui vol ser investit. Sánchez diu que no pactarà amb els independentistes, és ell qui posa les línies vermelles, perquè no només nega el dret d’autodeterminació, sinó que ja nega el referèndum i el resultat quan diu que la independència no serà possible mai. Però si vol ser president, el problema el té ell. Si Pedro Sánchez està en disposició de governar haurà de veure si segueix excloent Catalunya.

Però si els nega el referèndum, què faran?
Hem d’omplir les urnes per defensar el resultat de l’1 d’Octubre, perquè nosaltres ja hem fet un referèndum. Vam votar un país independent en forma de República. Tenim el mandat polític de l’1 d’Octubre sobre la taula i aquest mandat és el que portarem a Madrid per poder resoldre políticament un conflicte polític. L’immobilisme dels partits espanyols fa que el referèndum es concebi com una condició i s’hauria d’entendre com una solució.”

Vostès són Junts per Catalunya, però l’independentisme es presenta separat.
Jo, la unitat, la predico i la practico. Amb els altres partits independentistes som companys de viatge. No gastaré energies a desqualificar algú amb qui volíem anar plegats. Nosaltres hauríem preferit que els votants independentistes no haguessin de triar entre votar un pres o un altre i en la campanya recordem que volem unitat perquè la gent ens ho demana.

Creu que el resultat de les eleccions pot incidir en el judici del Procés?
Estem vivint un judici de la vergonya en què polítics legítimament escollits per complir el seu programa electoral, han estat empresonats o estan a l’exili… Les urnes poden dictar la sentència de la dignitat i de la democràcia. Com més bon resultat obtinguem més evident quedarà que l’aparell de l’Estat té la raó de la força i nosaltres tenim la força de la raó.

Parlem de l’Anoia. Com poden incidir aquestes eleccions en els problemes que pateix la comarca?
Nosaltres apostem per la independència, però mentre no l’assolim hem de tenir presència i jugar un paper determinant allà on es decideixin coses que ens afecten. No tothom pot dir el mateix. C’S va poder condicionar els pressupostos de Rajoy i no va presentar esmenes per aconseguir més inversions per a Catalunya. Però si denunciem que aquest estat espanyol no ens convé és, també, perquè les inversions que s’aproven al Congrés després no es compleixen. I l’Anoia també pateix les conseqüències d’aquest abandonament per part de l’estat. Les comunicacions en són un clar exemple. L’estat en què es troba el tram d’autovia que creua la comarca és una vergonya i el que ara tenim sobre la taula és un traçat nou que es vol imposar sense tenir en compte el territori.