Les professores Carme Borràs Gual i Marian Algora Milan, s’han jubilat. Els ha tocat fer-ho en una època prou convulsa que no ens ha permès donar-hi el relleu que, per la seva trajectòria, es mereixen, tot i així no volem deixar passar l’ocasió de fer constar la nostra gratitud i reconeixement.
Parlar de la Carme Borràs és parlar del Col·legi Jesús-Maria. La Carme ha fet tota la trajectòria pedagògica a la nostra escola. Va començar a treballar d’educadora, sense ser mestre, ben joveneta, sortint de l’Institut, després va estudiar Magisteri, però mentre estudiava, i per anar-se costejant els estudis, també venia a l’escola fent tallers de psicomotricitat i manualitats. Quan va obtenir el títol de mestre, va entrar a l’escola i hi ha estat fins la jubilació. Es pot parlar d’una fidelitat i identificació més gran?. La Carme és Jesús-Maria i el Jesús-Maria portarà sempre l’empremta de la Carme. Més de 45 anys treballant a l’escola! Ens sembla que no cal dir res més.
Tots els que hem fet escola al llarg d’aquest temps, recordarem la Carme per molts aspectes del seu llegat pedagògic, -sempre vinculat a l’Educació Infantil-. Inquieta com poques, podem dir que la paraula innovar va íntimament lligada a la seva manera de fer. Sempre vinculada als Serveis Educatius de l’Anoia, tots els anys ha participat en formacions organitzades pel CRP en els Plans de Formació de Zona. Pertanyent al Grup de Mestres de l’Anoia des de la seva fundació, la Carme aportava aire fresc a l’escola. En tornar a classe el mes de setembre, sempre incorporava alguna tècnica que havia après durant l’estiu.
Un altre aspecte que cal esmentar del seu procedir educatiu és el treball en equip. A la nostra escola no calia preocupar-se massa per la coordinació de l’educació infantil, ella sempre coordinava les tasques d’aquesta etapa. Però no només en aquesta etapa, en les reunions de Claustre, quan es plantejaven actuacions col·lectives – Nadal, Portes Obertes, Convivències, etc…- sempre aportava idees que fluïen del seu pensament i la seva imaginació de manera desbordant.
Totes les generacions que han passat per l’escola durant tots aquests anys, han passat també per la seva aula. La senyoreta Carme ha estat el seu referent, una institució en la nostra escola. La trobarem a faltar.
La trajectòria de la Marian ha estat ben diferent. Ella s’ha jubilat després de 32 anys fent de mestre, dels quals més de 20 al Col·legi Jesús-Maria. La Marian es va incorporar a l’escola procedent d’un centre en crisi que, com a conseqüència de la implantació de la LODE, va haver de tancar portes, com tants d’altres. La Mesa de Recol·locació creada per aquest motiu la va proposar per la nostra escola. En aquells moments molts docents van quedar sense feina i l’acceptació comportava avantatges, però també compromisos per les dues parts.
D’això ja han passat 20 anys, en aquest temps la Marian a l’escola ha fet moltes tasques diferenciades. Amb una labor docent tan perllongada, el seu pas per l’escola ha deixat una forta empremta en el nostre tarannà i ha consolidat una manera de fer que li ha valgut l’estima de totes les persones que, diàriament fem Jesús-Maria
Sabia complementar el seu caràcter i tarannà, per un costat exigent, però per l’altre dolç, proper i alegre, aconseguint així deixar petjada positiva a tots els alumnes que van passar per la seva aula. Disposada sempre a treballar i ajudar, és ben coneguda la seva tasca en el menjador de l’escola, del qual en va tenir cura més de 15 anys. També la recordarem per la seva veu potent que contrastava amb la seva menuda figura que, “si no se la veia, se la sentia”. Les generacions d’alumnes que han passat per les seves aules i els pares i mares que han confiat l’educació dels seus/ves fills/es a la nostra escola i, que han sigut alumnes seus, recordaran sempre amb satisfacció, confiança i estima el gran bagatge educatiu que els ha deixat.
L’escola va tenir un reconeixement privat per la seva tasca a les dues mestres, en una trobada de comiat, en la qual, amb la presència del Claustre de professors, se’ls i va retre l’homenatge que es mereixen. La pandèmia, la reclusió i els confinaments han demorat, per diferents motius, aquest reconeixement públic fins el dia d’avui.
A l’escola volem agrair-les-hi tot el que ens han donat i desitjar que, en el futur gaudeixin de molta sort i salut!!!
