Els primers anys del segle XXI ens han portat moltíssims canvis a la societat i en la nostra manera de viure. Les grans ciutats, que sempre havien estat l’espai més somiat per residir, han quedat en segona posició i en els últims anys, els pobles petits i allunyats de l’àrea metropolitana han tornat a tenir vida acollint a nous habitants. Aquest fet, encara es va veure augmentant després de la pandèmia de la covid-19, a partir de 2020, quan moltes persones després de passar tants dies tancats a pisos petits i gairebé sense balcons o terrasses, van decidir que necessitaven més espai i van optar per adquirir segones residències més grans, i sobretot als afores de les ciutats. En definitiva, un canvi d’aires.
En el cas de la comarca de l’Anoia, segons dades analitzades, molts pobles petits com els Prats de Rei o Pujalt han acollit a nous veïns i veïnes que fugien del dia a dia a les grans ciutats i ara troben el seu espai a idíl·lics indrets de la comarca. Però si hi ha un municipi que lideri el rànquing de creixement percentual, és Cabrera d’Anoia amb el 215%.
Urbanitzacions amb vida
Cabrera d’Anoia és un municipi situat entre la comarca de l’Anoia i el Penedès. Actualment, Cabrera té 1.665 habitants.
Segons dades publicades a l’ACN, el municipi ha triplicat la població en les darreres dues dècades passant dels 528 habitants als 1.665, una xifra que suposa un increment del 215%. El centre del poble és conegut com a Canaletes, tot i que és la zona on menys habitants hi ha (un centenar aproximadament); allà trobem el CAP, l’escola i l’edifici de l’Ajuntament.
On es concentren més habitatges i, per tant, el gruix de la població és a les urbanitzacions Castell de Cabrera i Can Ros, que segons l’ACN aquests dos territoris van començar a créixer en construcció i veïns al voltant dels anys setanta.
Les segones residències
L’alcalde de Cabrera d’Anoia, Juan Manuel Díaz, en declaracions a l’ACN, explica que aquestes dues urbanitzacions -Castell de Cabrera i Can Ros-, tenen moltes segones residències que, en els darrers anys, s’han anat convertint en habitatge habitual. “La qualitat de vida al poble és molt bona i molta gent ha decidit venir a viure aquí, ja que la majoria són cases amb jardí i hort”, exposa l’alcalde. En aquest sentit, explica que la majoria de les persones que s’han traslladat a viure a Cabrera són gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot de poblacions com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Cornellà de Llobregat. De fet, ell mateix va traslladar-se a viure a Cabrera des de Barcelona l’any 2002.
Segons dades consultades, no és la primera vegada que Cabrera d’Anoia viu un gran creixement demogràfic. L’any 1991 sumava uns 200 habitants mentre que l’any 2002 ja en registrava 700.
Tot i que moltes de les segones residències han passat, amb els anys, a ser primeres residències, l’alcalde explica que encara hi ha molts habitants estacionals. En aquest sentit, explica que els mesos d’estiu i els caps de setmana es poden arribar als 3.500 habitants i això suposa un “maldecap” per un ajuntament petit i amb un pressupost reduït. “A l’estiu ens desborda l’afluència de gent perquè veiem com s’omplen de manera impressionant els contenidors i també es fa un increment molt gran del consum d’aigua”, relata. “Passar de 1.700 a 3.500 habitants no és fàcil de controlar”, assegura.
Viure sense comerç
Cabrera d’Anoia no té amb cap comerç al seu municipi, només una perruqueria a la urbanització de Can Ros. L’alcalde explica que fa anys hi havia hagut algun intent de muntar un bar o restaurant de mans privades, però “va acabar tancant”. Sí que disposen de tres locals socials, un per a cadascun dels tres nuclis -Canaletes, Can Ros i Castell de Cabrera-.
Continuen els problemes amb la xarxa d’aigua
La problemàtica de l’aigua a Cabrera d’Anoia és un dels temes que més ha preocupat als veïns i a l’ajuntament en l’últim any. Com hem explicat en aquestes pàgines en altres ocasions, les cases de Cabrera d’Anoia només tenen aigua durant unes 11 hores al dia, i no sempre, a l’estiu l’aixeta només rajava durant 5 hores diàries. El pou del qual depenia la població es va assecar i se’n va construir un de nou, però l’ACA fa fixar un topall d’extracció. La solució, segons el consistori, implicaria connectar-se a la xarxa de distribució Ter-Llobregat, però el cost previst de l’obra és d’1,8 milions d’euros.
El tema de l’aigua està sobre la taula del consistori, de l’ACA, i dels veïns. Des del primer dia tota la població s’ha implicat en la causa creant la plataforma ‘Aigua per Cabrera’ que s’ha manifestat diverses vegades tallant la C-15.
Fonts: ACN / Idescat.
Notícies relacionades:
