La virtualitat i la invitació a visionar una exposició totalment immersiva fan possible que un extraordinari recorregut seqüencial de belles imatges en blanc i negre, de la Barcelona dels anys 50 i 60, es puguin veure modelades amb el color de l’actualitat més recent.
Fotografies que són realment icones d’una Barcelona, d’una ben entrada postguerra, són capaces de transmetre’t una major emoció tant o més quan aquestes imatges es mostren superposades en altres en els mateixos emplaçaments fotografiats al llarg dels mesos de total confinament a causa de la covid-19. Pas a pas a través d’un passeig, de vegades taciturn i altres il·lusionant, et vas a sorprenent i el que és més fins i tot t’emociones en veure’t transportada per determinats episodis que constitueixen un certificat paisatge costumista de l’època; de fet, el millor llegat de la fotografia documental i periodística d’uns anys en què de mica en mica s’anava avançant cap a un gradual procés de canvis en tots els àmbits de la cultura i de l’art.
Al costat de les imatges d’aquests grans de la fotografia: Joana Biarnés, Colita, Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Xavier Miserachs i Leopoldo Pomés: quatre fotògrafs i dues fotògrafes, convertits en veritables cronistes d’una època i sempre contravenint qualsevol convencionalismes, alhora que presentant una manera crítica i lliure de mirar; la gran Barcelona d’aquells anys i la seva inquieta pulsió vital serveixen d’eix temàtic per a oferir-te una fantàstica experiència amb aquelles històriques fotografies tan summament ampliades (originàriament de mida reduïda) i prestades a una admirable recreació de gegantines pantalles mitjançant potents projectors ubicats dins grandioses sales; tot un acoblament escenogràfic i amb fons musicals de la via pública que t’insereixen dins d’una increïble realitat virtual com si d’un viatge fantàstic es tractés, i en el qual pots passejar i també permetre’t un descans contemplatiu sobre uns oportuns seients.
És del tot inexcusable, doncs, una visita a una exposició que pren com a referent la fotografia analògica i un capítol històric de Barcelona per a entrellaçar-les amb la realitat més recent. Aquí, entres en una altra dimensió en la qual les noves tecnologies enginyosament s’imposen al model i format de les tradicionals exposicions de fotografies. I en aquest sentit, el Centre d’Arts Digitals Ideal aconsegueix amb una visita d’hora i mitja endinsar-te pel cosmos de la intel·ligència artificial en què la Barcelona del passat sembla rescatar vida de la mà de la Barcelona d’avui. Tanmateix, per si no n’hi hagués prou, aquesta exposició també et proposa de descobrir les fosques interioritats dels laboratoris, d’aquells processos del revelat d’abans amb tot un aparador de líquids, cubetes, contactes, focus, ampliadores, etcètera.
Descobrir aquesta interacció entre art, ciència i tecnologia, sempre des d’un mar de fons didàctic i divulgatiu, és un dels majors projectes creatius del Centre d’Arts Digitals Ideal; i, per a aquesta ocasió, “Barcelona memòria fotogràfica”, francament ho assoleix, marcant-se fins i tot una inesperada sorpresa a la fi de la visita.
