Quan ja ha passat tres anys i escaig del referèndum de l’1 d’Octubre, les detencions, judicis i condemnes pels qui van estar-hi directament o presumptament relacionats, no s’aturen. I encara queden causes judicials que romanen a l’espera que es convoqui l’obertura del procés.
La suspensió del tercer grau per a les preses i presos polítics, l’anul·lació de l’article 100.2 que els permet sortir de la presó per treballar, fer accions de voluntariat o tenir cura de familiars amb dependència també formen part de les decisions adoptades pels magistrats del Tribunal Suprem, a petició, com no podia ser d’altre, de la fiscalia. Haver de sentir que cal mantenir-los empresonats perquè no han mostrat penediment dels seus actes, no s’han sotmès a programes d’àmbit sociològic que els facin canviar la seva manera de pensar i es retractin del seu pensament ideològic… Tot plegat fa que hom es demani si les sentències han sigut dictades al segle XXI o, per contra al segle XIII, amb la figura de l’inquisidor Ramon de Penyafort que es balanceja com una espasa de Dàmocles.
Ja s’ha dit de totes les formes i maneres possibles, que allò que l’estat espanyol cerca per sobre de tot és venjança. No ha paït ni possiblement ho farà que arribessin les urnes i que, tot i la brutalitat de la policia nacional i de la guàrdia civil, el referèndum se celebrés. Que durant un judici al Tribunal Suprem el jutge instructor rebutgi mostrar les imatges que fan palesa la barbàrie de les forces de l’ordre, això sol demostra que per sobre de tot volia protegir en aquests funcionaris, que com a premi a la gran tasca feta van ser condecorats i els seus comandaments ascendits. Tots els testimonis aportats per l’acusació, tant civils com dels cossos policials, van coincidir en asseverar que l’actuació dels agents havia sigut “proporcionada i exquisida”; cosa que hagués sigut difícil de defensar si s’hagués visualitzat la filmació que mostrava membres de la policia nacional cantant “A por ellos”, mentre es dirigien en autobús cap a Catalunya.
El clúster que formen les togues, els tricornis, els sabres i les porres, amb el beneplàcit del govern espanyol, és qui realment té la paella pel mànec. Tot el que es digui i es faci “por la unidad de España”, està exclòs de qualsevol tipus d’amonestació i sanció. Un exemple n’és el del grup d’extrema dreta que l’11 de setembre de 2013 van irrompre a l’interior de la llibreria Blanquerna, a Madrid, provocant aldarulls i empentant a algunes de les persones que eren allà. De les 12 persones que van ser detingudes per haver participat en aquest acte vandàlic i que posteriorment van ser jutjades, un dels que havia d’ingressar a la presó va quedar deslliurat de fer-ho adduint per part de la justícia que tenia fills petits. Quants anys tenien en Lluc i la Joana, fills d’Oriol Junqueras quan aquest va ser tancant a la presó? I el segon fill de Jordi Cuixart que va néixer mentre el seu pare era al centre penitenciari de Lledoners? I la llista podria seguir.
Si quelcom no surt com ells s’esperen, tornen a colpejar amb el mateix masegament. El darrer exemple el trobem en l’absolució del judici al major Trapero. Al cap de poc es posà en marxa l’operació Volkov, presumptament basada en informes presentats per la guàrdia civil, la veracitat dels quals com molts d’altres anteriorment era de dubtosa versemblança. Com que malgrat els més de 400 fulls de l’al·legat presentat per la senyora magistrada a qui Maria Dolores de Cospedal anomenava familiarment, “querida Concha”, no va ser suficient per condemnar el major dels mossos, la fàbrica de notícies fake, suposadament dirigida per algú que a twitter era conegut com a Tàcito, va posar d’immediat la maquinària en marxa.
No oblidem el calvari que va haver de partir la Tamara Carrasco, detinguda i acusada inicialment de terrorisme, que en el posterior judici fou absolta, però que novament la fiscalia ha recorregut tal absolució a l’Audiència de Barcelona i demana una condemna per incitació a desordres públics, quan feia just dues setmanes que havia clos la instrucció del judici de la causa que pesava sobre ella.
