Pere Prat

En economia, els que diuen el que pensen, els diuen catastrofistes. La gent prefereix sentir els que expliquen que tot va millor. I quan van malament, els responsables econòmics busquen excuses. Es justifiquen amb fets imprevisibles, que ningú podia imaginar, malgrat els estudis, treballs i documentació ho desmenteixin. L’arribada de…

Hi ha molta gent que predica el que no fa. Dóna lliçons de com han de ser les coses, però fan absolutament el contrari. Busca diners i ho disfressen de nobles intencions. A la política és un fet freqüent. I en aquesta activitat, els càstigs són gairebé inexistents. Però a…

Els desgavells s’han convertit en una realitat quotidiana. Molts creuen que no s’hi pot fer res. Ni pensions, ni Seguretat Social. Ni entendre que el Pressupost del 2016 s’hagi d’aprovar abans de les eleccions del desembre. Ni revoltar-se per com s’ha assecat la guardiola de les pensions. I es mira…

Les diferents organitzacions patronals no tenen una posició unitària davant del procés. Suposo que tampoc els metges, els advocats o els farmacèutics. Ni els socis del Barça. Tothom té les seves adscripcions ideològiques, coincidències o divergències. D’ací la conveniència de votar. Ningú s’ho planteja per saber si l’àcid ribonucleic està…

L’economia mundial fa temps que només repara esquinçaments. Cada vegada més grans. Les crisis del petroli, Lehman Brothers, Grècia, Xina... Per uns l’evidència de l’esgotament del model. Per altres una demostració d’adaptabilitat. Ara països poderosos estan patint recessions doloroses. Alguns com Rússia, que té la capacitat militar per destruir el…

Ens repeteixen insistentment que Espanya no és Grècia. Es parla amb menyspreu del seu deute, de la poca pressió fiscal, de la corrupció i del caràcter rebel i abúlic des grecs. Els mouen interessos malsans. I per tenir una opinió pròpia s’han d’encaixar les dades i no deixar-se arrossegar per…

Els diners que s’han deixat a Grècia han servit per finançar i renovar el deute. Només el 10% ha anat al poble. Però ha augmentat en més de 75.000 milions en el darrer any. I ja no es deuen als bancs privats, sinó el BCE. Alemanya imposa l’ortodòxia. Els tecnòcrates,…

Molts estudis econòmics evidencien l’ofegament econòmic de Catalunya. Es miri com es miri, al llarg de moltes dècades ha estat clara la voluntat de l’estat de redistribuir els diners generats al Principat cap a altres regions d’Espanya. Lamentablement aquestes transferències no han servit per treure-les de la seva situació de…

Fa anys que es parla del problema grec. El 2009 Grècia vivia pel damunt de les seves possibilitats. Des d’aleshores està intervinguda per Brussel·les. I s’ha depauperat i perdut sobirania econòmica. Ha reduït la despesa pública el 31%, però el seu PIB ara és el 25% inferior. I la taxa…

Des fa molts mesos s’està negociant un tractat per integrar USA i UE en un nou mercat comú. En diuen TTIP. Darrerament ha aparegut un corrent que vol presentar la negociació com un contuberni de les grans multinacionals. Però els termes i nivells que s’estan discutint no són molt diferents…

Tots els canvis fan por. El temor al desconegut. “És revolucionari”. Una frase que s’assimila a violència. Però la vida és canvi. I la millora, i el cercle virtuós que genera, només pot venir per la superació de les dificultats. L’evolució d’anar avançant. Encara que no se sàpiga cap a…

Una cosa és presumir dels ideals i una de ben diferent ser capaç d’executar les accions per fer-los una realitat social. Parlar de rics, de pobres i de l’acció política per resoldre els desequilibris del món és senzill. La capacitat de fer-ho una altra. Un ric no és diferent a…

Fa molts anys que es discuteix si la millor Sanitat és la que cura les malalties, o la que les evita. Però tenir una societat amb pocs malalts no dóna als polítics el mateix relleu que ensenyar unes instal·lacions que “salven” la vida dels que hi entren, pensant que poden…

El món està en constant mutació. Els rellotges que eren de corda, es van tornar digitals i ara serveixen molt més que per donar l’hora. Els bancs, que inicialment eren llocs on es guardaven els diners, veuen que el seu model està en perill. I això que ara que havien…

Quan Joan Goytisolo anava a recollir el Premi Cervantes va escollir una vella corbata, oblidada en un calaix durant més de trenta cinc anys. Volia que la vestimenta reforcés el que volia expressar. El gest precís per una actitud, valenta, decidida i compromesa. Pensava que el seu prestigi i la…