El TTIP – Pere Prat
E

26 de juny de 2015

Des fa molts mesos s’està negociant un tractat per integrar USA i UE en un nou mercat comú. En diuen TTIP. Darrerament ha aparegut un corrent que vol presentar la negociació com un contuberni de les grans multinacionals. Però els termes i nivells que s’estan discutint no són molt diferents als que es discutiren per adherir-se a l’UE. Cultures i pràctiques diverses dels països del primer món, cercant un camí per eliminar barreres i guanyar llibertat. I això comporta perdre sobirania entre els estats i crear noves estructures d’organització civil. I si s’evita el dogmatisme, aquest tipus de negociacions són intrínsecament bones. Parlar i trobar terrenys d’entesa, és el millor que pot fer la raça humana. Definir regles que permetin progressar social i econòmicament hauria de ser la divisa de qualsevol dirigent i un anhel de tot ciutadà. Però es creen suspicàcies i pors, per la manca de transparència i la tradicional fredor dels tecnòcrates. I també els lobbies, massa sovint convertits en compradors de voluntats.
Pertànyer a Europa, era i continua sent, una forma de fer les coses. Però no tothom comparteix la bondat de ser-ne membre. Com tot hi ha avantatges i inconvenients i es valora segons els va. Alguns països, com UK, no han volgut entrar en l’euro i, des del punt de vista polític, exigeix mantenir el seu model, que els permet elegir diputats, sense que la seva adscripció partidista configuri permanent el seu vot a la Cambra. Però per la majoria de ciutadans s’adapten al nou sistema. El Parlament Europeu és una entelèquia llunyana, que no se sap ben bé el que fa. I els comissaris i el President de la Comissió gairebé uns desconeguts. I aquest allunyament fa que el ciutadà no vegi com s’exerceix el seu mandat. Però malgrat que el sistema s’hagi de perfeccionar, per la majoria, millor estar a dins que a fora. Vol que les seves llibertats individuals siguin garantides per lleis que evolucionin amb el temps, mantenint invariables els conceptes fundacionals.
Molts es queixen del model social. De que les multinacionals manen massa i no contribueixen fiscalment com caldria. De que fan enginyeria econòmica i optimitzen els impostos, mercès a la fragmentació de països i legislacions. Que s’aprofiten de lleis fetes en parlaments, votats democràticament, però que sovint serveixen interessos particulars i no col·lectius. Cada vegada més les persones, físiques o jurídiques, exigeixen transparència i seguretat. No volen que els estats, per molt democràticament que hagin estat elegits, es comportin de forma dictatorial.
El problema no és doncs la TTIP. Són les estructures que deixen portes obertes a la corrupció, a l’amiguisme i al tracte de favor. Als que s’aprofiten de les lleis per enriquir-se sense límits a costa dels altres. El debat no està en la paraula democràcia, com tampoc en cap de les altres grans paraules, com llibertat i justícia. Està en les interpretacions que s’apliquen a conveniència del poder. Perquè, desgraciadament, en molts estats aquest no resideix en el poble, sinó en poders foscos i amagats. I els individus, siguin persones o empreses, grans o petites, volen fer la seva via, amb llibertat, justícia i equitat. I normalment no són ni els tractats, ni les estructures les que limiten aquests anhels. Ho són les manipulacions, els interessos malsans, les injustícies i l’abús de les posicions dominants.
Els que fan les males pràctiques no es deturen davant les lleis que no els convenen. Tenen molts recursos i saben moltes picardies. I s’aprofiten de qualsevol escletxa que els deixen o que ja fan deixar quan es legisla. Però malgrat els inconvenients que puguin haver-hi -no només els econòmics- sempre és preferible estar en estructures de llarga tradició democràtica -amb mecanismes de control tècnicament efectius- que en mans de petits dictadors que es creuen il·luminats per la gràcia divina. Cada vegada es suporten pitjor les estructures i Constitucions immutables, que serveixen als governants per doblegar els seus “súbdits” al seu dictat. O que els poders econòmics siguin els que dicten les lleis. Hom vol estructures flexibles i perfectibles i rebutja les indestructibles, pètries i fonamentalistes. El problema no és doncs el TTIP, sinó de com s’utilitzarà i es controlarà.
Pere Prat

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta