Es disposa de molta informació – verídica o no – que és impossible analitzar correctament. La genera els que s’irroguen la credibilitat i pregonen la seva capacitat de difusió. Com gairebé sempre, presumeixen del que els manca. Tothom pot divulgar qualsevol cosa. I a vegades simples rumors es converteixen en veritats virals. Mentides convertides en certeses. Solucions impossibles predicades per líders histriònics. Filtracions interessades que apareixen quan convé a qui les difon. Tot organitzat per alinear a la gent vers el que volen. Les consignes no s’argumenten. Es repeteixen, tant com poden. I es fa a través de tertúlies, mitjans o xarxes socials. Cerquen crear un estat d’opinió. No solucionen res. Només serveixen a les estratègies partidistes embolcallades d’ideals.
La majoria dels polítics només es recorden dels seus votants quan s’acosten eleccions i després s’obliden de promeses i compromisos fins les properes. Per això la gent vota qui creu que millor defensa els seus interessos i, poc a poc, es va organitzant per trobar les pròpies solucions als seus mals de cap. Voldria debats i propostes concretes i només rep discursos i tertúlies de cafè. Veu que els partits s’han convertit en plataformes per assolir el poder i repartir-se prebendes. Tot molt lluny d’aquella representació ciutadana inherent a la democràcia.
Millor deixar fer, encara que no ens agradi. Menys jutjar i enderrocar. Debatre i parlar és positiu. Sigui a les xarxes, els mitjans de comunicació o el carrer. Argumentant per no fer demagògia. Fugir de l’espectacle informatiu que s’alimenta de l’escàndol, la desautorització del contrari i de la confusió. Si el món canvia, la política també ha de fer-ho. S’ha de lluitar contra la incertesa, generant confiança, que és l’esperança de fer que passin coses d’una manera determinada. No cal parlar només d’economia i benestar econòmic. Millor fer-ho d’expectatives i d’il·lusions. No tothom vol el mateix. Progrés i felicitat té moltes interpretacions. Respectem aquesta diversitat i esforcem-nos, entre tots, en construir un present sense imposicions i que respecti els parers de tothom. Per això en democràcia decideixen les majories, però es respecten les minories.
Pere Prat, empresari.