10.2 C
Igualada
Diumenge, octubre 25, 2020

Brexit

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catPotser hauríem d’analitzar els corrents de fons que han portat al Brexit i no només les seves conseqüències. El soroll financer diu que el resultat és una inconsciència del primer ministre Cameron. No n’hi va haver prou que fessin campanya per quedar-se, els grans partits, sindicats, unions patronals, el Banc d’Anglaterra, personalitats, artistes i futbolistes. La ciutadania va decidir marxar. Considera que les elits s’allunyen cada vegada més de la realitat. Veuen Brussel·les molt lluny. Està cansada de les polítiques liberals de Tony Blair, Gordon Brown i David Cameron. No veuen alternatives ni amb Ed Miliband ni amb Jeremy Corbyn. No saben a qui donen comptes el Parlament Europeu o els comissaris. Constaten que s’ha malmès el teixit industrial britànic i les estructures amb que havien construït un imperi. Estan farts de veure que tot es mou al batec de la City. I que malgrat conservar la lliura esterlina, han augmentat els preus de l’habitatge, s‘han retallat els serveis i està en risc l’Estat del Benestar.

El Brexit ha estat una revolta dels de baix. Dels que s’estan quedant enrere per la globalització i el canvi tecnològic. Dels que no volen ser pàries subvencionats, sinó membres actius de la comunitat i orgullosos de ser-ho.  Britànics nostàlgics que fa poc dominaven el món. I han aprofitat l’ocasió per fer-se notar. Un estat multicultural, ple d’immigrants, vol tornar de nou a un passat que ja no existeix. Aquell de la boira britànica que, quan no es veia Calais, deien que “el continent estava aïllat”.

brexitDiuen que els joves estaven a favor de quedar-se, però només van votar-hi a favor els que tenien pel davant una bona carrera professional. I els que només troben treballs a precari van votar marxar. S’han menystingut nombrosos senyals de la societat. I no sols a Anglaterra. El debat sobre la desigualtat està present des de fa anys a tota l’Europa. S’ha produït una ruptura del contracte implícit, segons el qual treballar era sinònim de millores salarials i progressius ascensos en l’escala social. Avui ni tan sols estan garantides les pensions. I perdre la feina significa, amb sort, trobar-ne una altra, però precària i menys remunerada. Han caigut els ingressos. La gent ha de buscar-se la vida en altres contrades i pensa que encaren un futur pitjor.

Així creix el rebuig als estrangers i tornen les reaccions xenòfobes. I amb elles els fantasmes de les lluites socials d’un passat recent. A falta d’una bona política contra l’atur, es parla de redistribuir la riquesa. Però, si no se’n crea, només queda malestar, descontentament i enfrontaments. Accions i reaccions. El Brexit no ha estat el primer avís. Però pot ser l’últim abans de les revoltes. I Europa encara debat què vol ser.

Pere Prat, empresari.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir