17.2 C
Igualada
Dilluns, setembre 21, 2020

La riquesa

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catCada dia que passa la moneda va tenint menys valor. Ja no parlem d’aquella que era d’or o plata.  Ni tampoc d’aquella de “paper de curs legal”. Tampoc de les targetes de plàstic. Aviat només quedarà l’apunt comptable a través de terminals electrònics. Així ho posem  fàcil per que ens ho controlin tot. Els gustos, les debilitats i els impostos. Es va esborrant la poca llibertat que ens donava l’anonimat. Les noves corrents del pensament filosòfic, que beuen de pous mil·lenaris, ja diuen que  “El simbòlic fa el real i el subtil fa el dens”.

El concepte de  la riquesa ve de lluny. YhWh, (que era el nom de Déu en el llenguatge de la transliteració del tetragràmaton, que alguns consideren l’origen de les llengües) va prometre a Abraham  i a la seva descendència, “molts fills i molts ramats”. Un pacte sacralitzat. “Tu em reconeixes i em tens per Déu i Jo et dono a tu i al teu poble la continuïtat de l’estirp i riqueses”. Així les riqueses es converteixen en un do. Posseir-ne significa haver de tenir cura dels fills i dels ramats. I posa el també el manament no robaràs.

Però el diner és una cosa diferent. Serveix per comprar i per vendre. Per canviar coses. I es pot guanyar sense treballar. De la usura, del poder, de la corrupció i de l’aprofitament dels altres. Per això quan Jesús entra al Temple,  l’emprèn contra els “canvistes” i els treu del recinte sagrat. Aquells diners (paraula derivada dels denaris romans) eren el símbol del guany especulatiu i de la riquesa insana.

Per això no s’ha de confondre diner i riquesa. Es pot ser ric sense tenir diners. Guanyar-se la vida fent un treball que la societat necessita i tenir el reconeixement social. I es poden fer molts diners amb els rèdits que es deriven d’una suma d’insignificances, petites comissions, tones de xavalla i apropiacions indegudes. Robar és prendre als altres en benefici propi. I està malament. Ho facin els polítics, que els reparteixen entre els que els voten (assegurant-se així el poder), els que amaguen els seus cabals darrera papers en terres llunyanes o els saltejadors de camins de sempre.

La igualtat d’oportunitats no vol dir que tothom es vesteixi, pensi i tingui el mateix. És construir una societat sense bombolles tancades, fetes del frau i la mentida, on massa sovint xipollegen aquestes elits mentideres que diuen tutelar els desvalguts i que s’aprofiten dels que esperen que algú els doni allò pel que no volen o no poden lluitar. Desgraciadament avui la riquesa no ve d’un treball ben fet, ni el reconeixement social, sinó del poder, l’especulació i la corrupció que ofega la majoria de les iniciatives sanes. I així ens va.

Pere Prat, empresari

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Calaf elabora el protocol contra les violències masclistes

Durant els mesos de maig i juny, des de la Regidoria de Polítiques Feministes i Igualtat amb l’acompanyament de DAE (Dones amb Empenta) i...

Vallbona complementarà les beques del Consell Comarcal per al menjador escolars

L’Ajuntament de Vallbona d’Anoia ha decidit destinar una partida de 1.430 euros per complementar les beques menjador que rebin els alumnes des del Consell...

PDUAECO: cap més conte de fades!

Fa uns tres anys les alcaldies d’Igualada i de Castellolí van intentar que l’empresa xinesa de cotxes elèctrics Thunder Power, amb seu a Hong...

Nou projecte per a la millora de l’espai públic a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha impulsat un projecte d’urbanisme per a la gestió i millora de l’espai públic, equipaments municipals i el seu...

Ricard Fuster: “Teníem moltes ganes de tornar a obrir l’Ateneu Cinema”

El Ricard Fuster és la persona que està al capdavant de l’Ateneu Cinema, que després de sis mesos tancat a causa de la pandèmia...
Compartir