Per negociar la sortida de la UE, els britànics han posat Boris Johnson, el mentider confés, arrogant i populista que havia liderat la campanya del Brexit. José Manuel Durao Barroso, expresident de la Comissió Europea, se’n va a treballar a Goldman Sachs, un dels símbols de la col·lusió d’interessos públics i privats des de la crisi del 2008. Qui era l’encarregat de fer aplicar les decisions preses pels governs dels països membres, treballarà per la banca que assessorava Grècia per adulterar els seus comptes comunitaris. I Recep Tayyip Erdogan, president del govern otomà, ha trobat el cap de turc que necessitava -un mal acudit- per endegar una purga massiva d’opositors civils, militars i de la judicatura que buscava. Cerquen enfrontaments per fer-se forts i aviven els fantasmes atàvics per justificar les seves accions.
Procediments de pocavergonyes sense escrúpols, disfressats de salvapàtries, que maquinen, inventen, menteixen i prometen les llibertats que precisament volen eliminar. Líders que estructuren discursos amb les paraules que saben volen escoltar els atemorits conciutadans. I després utilitzen el seu poder per reprimir dissidents. Tirans disfressats de gent honesta, que fan veure que pregunten, però que mai escolten les respostes i que han construït els seus ideari amb propaganda i mentides repetides.
La gent segueix estant presonera en blocs de ideologies, de religions i d’identitats imposades per diferenciar-se. Però avui les xarxes socials han canviat la metodologia de l’agitació. Han fet que busquin les consignes a Google. El govern turc ha passat de prohibir missatges a la xarxa, a fer-ne l’arma més poderosa per avortar el cop militar que volia enderrocar-lo. I en aquest escaquer global cada vegada és més difícil esbrinar la raó de les coses. Hi ha massa soroll de corifeus pagats. Ja ningú sap si les consignes que es criden són per enardir els propis, o el parany que paren els contraris. Només sabem que són manipulacions interessades.
Temps convulsos. Hem vist com un sol individu -sense capacitació, ni ideari, ni història-, un desequilibrat enmig d’una societat que diu no entendre’l, que el margina i no fa res per recuperar-lo, utilitza un camió com una dalla per segar la vida de tants com va poder en el Passeig dels Anglesos de Niça. I els britànics que aixecaren la bandera europea davant el feixisme, han votat marxar d’una Europa que els proposava diners a canvi d’identitat. La por inconscient posa en guàrdia a tothom i enforteix els lideratges dels que no tenen escrúpols. I els humanistes han de se forts per no haver de renunciar a ser-ho.
Pere Prat, empresari
