Un article de
Pere Prat

La nova era
L

16 de maig de 2016

Uns parlem que la Nova Era ve d’una conjunció astral. Altres del món digital. Però és evident que impacta transversalment en tots els sectors de la societat. Les noves tecnologies provoquen una transformació més important que el desenvolupament de la màquina de vapor en las fàbriques del segle XIX. El terme glocal (visió global, implementació local) va més enllà que aquell “llogaret global” de Noam Chomsky. L’ús i abús del big data (informació digital) també han superat l’omnipresent “gran germà” de George Orwell. Avui es pot saber més de qualsevol, que l’afectat d’ell mateix. Els interessos, motivacions, malalties, diners i tot el que ens envolta està a la xarxa.

Els adoradors de la ciència tenen nous déus. Els coneixements no s’aprenen, sinó que s’utilitzen. S’emmagatzemen al núvol. Aparells que fan feines, que dibuixen, que copien i són capaços de processar texts o complicades operacions matemàtiques. Els algoritmes han substituït el raonament. Però les mancances ètiques continuen sent les de sempre. Els llops segueixen vigilant les ovelles. Les estructures de govern i la mateixa societat ha canviat poc. El mercat segueix sent el mètode per integrar l’activitat econòmica. Però segons Peter Drucker, els països desenvolupats s’estan apartant dels que fins ara es deia capitalisme.
Ho fan perquè el factor de producció efectiu ja no és el capital, sinó el coneixement. Les classes socials ja no són de proletaris i burgesos, sinó treballadors del coneixement i dels serveis, dedicats a les idees  i les transaccions electròniques.

Abans el coneixement s’aplicava a la millora de l’ésser humà, a les eines, els processos i els productes. La revolució industrial va consistir a aplicar el coneixement a la tècnica i a canalitzar-lo vers el ‘fer’, en lloc de dedicar-lo en ‘ser’. I això ha durat gairebé cent cinquanta anys. Les grans corporacions decidien què s’havia de consumir i com s’havia de fer. Ara  ningú espera els seus productes. Es mira més el que aporten, que de qui són. Es queda fora qui no està en disposició de satisfer les demandes del mercat.  La transformació tecnològica va tan ràpida, que ningú pot donar res per segur. El 1993 va aparèixer el primer navegador d’internet.

Les noves tecnologies són disruptives. Maten activitats antigues i en creen altres de noves. La revolució industrial del segle XIX feia que les màquines substituïssin el treball de les persones. Ara que quedin marginades. En la Nova Era la terra, la feina i el capital passen a ser només paràmetres condicionants. Esperem que el coneixement no sigui només el que hi ha al núvol. Els humans també n’han de tenir.

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta