Albert Moncunill, membre fundador de la companyia Vol’e Temps: “Portem a Igualada “DistanS”, el nostre nou espectacle de circ i teatre gestual”

75

DistanS és el nou espectacle de la companyia Vol’e Temps que es podrà veure el proper 18 de gener a 2/4 de set de la tarda al Teatre Municipal l’Ateneu. L’espectacle reprendrà la temporada de Xarxa Igualada canviant el seu horari habitual. En aquesta entrevista parlem amb Albert Moncunill, membre fundador de la companyia nascut a Igualada. DistanS arriba a Igualada després d’haver obtingut els premis de millor direcció (Lapso Producciones), millor posada en escena i millor artista masculí (Albert Moncunill) als premis andalusos de circ (PACA), premi a millor espectacle nocturn al FETEN 2019 i el premi Lorca al millor espectacle de circ d’Andalusia 2019. DistanS és un viatge a través de les emocions en un espai visual i sonor que embolcalla escenes de circ acrobàtic i teatre gestual que conformen un espectacle orgànic, sensible i divertit. Una obra que parla d’amistat i dels records que segueixen vius als nostres cors durant anys però també de la fragilitat de l’ésser humà, de la ruptura, de la solitud i de l’amor capaç de regenerar y reconstruir les nostres relacions amb els altres.

Què és DistanS?
DistanS és el nostre nou espectacle, de la companyia Vol’e Temps, la nostra segona creació després de Mundos de papel, que va ser el primer espectacle. Li vam posar DistanS perquè l’espectacle parla de la distància de les relacions humanes. Dues persones que quan eren petits van construir unes cabanyes, al bosc, quan jugaven, i per raons personals es van haver de separar però van fer un pacte: es trobarien al mateix lloc, a les cabanyes, al cap de vint anys. La història explica la trobada d’aquestes persones a les cabanyes on jugaven però quan ja són adults.

Qui sou Vol’e Temps?
Som jo –l’Albert Moncunill– i la Sara Ortiz, una noia francesa amb qui vam fer l’escola de circ junts a Granada i amb qui vam crear la companyia quan vam acabar l’escola.

Per tant és l’escola el que fa coincidir un català i una francesa a Andalusia.
Exacte. Hi ha una escola de circ internacional, de circ i teatre. Allà ens vam conèixer i quan vam acabar, després de tres anys, vam decidir crear la companyia.

Qui més ha participat a l’espectacle a part de vosaltres dos?
A l’espectacle hi ha participat molta gent, ha sigut un treball en equip. Hem tingut un escenògraf [Carlos Monzón], un director [Lapso Producciones], un músic [Daniel Maldonado “Sam”] i una sastre [Angie Paz, Engatosarte]. Treballar amb tanta gent fa que sigui una creació col·lectiva. Tots han participat de manera creativa a l’espectacle, aportant idees. Sempre ho diem, som dos en escena però darrere som molts més. L’espectacle és d’ells, dels que viuen a l’ombra. A més a més, hi ha una part molt important, la del disseny, la il·lustració i la web, que l’ha fet una empresa d’Igualada, l’Estudi Quartada. Per tant també compta amb segell igualadí.

Com s’explica una història a través del circ?
És el més complicat. Nosaltres n’estem molt contents. A DistanS hem aconseguit explicar una història utilitzant les tècniques de circ, i que tot quadri. És complicat perquè les tècniques de circ s’han d’adaptar a la història. Les tècniques que fem servir són corda fluixa, acrobàcia, barra fixa i malabars. Qui ho vingui a veure ho comprovarà, totes les tècniques s’adapten i s’integren perfectament a la història.

Qui hauria de venir a veure l’espectacle?
Tothom (riu). És un espectacle per tots els públics. Moltes vegades diuen: és per a nens. I no, és per a tots els públics. Un adult ho gaudeix com un nen. És una història molt propera, tothom s’hi sent identificat. I ambientada en tècniques de circ molt bones. Pot agradar a tothom.

En quin moment vas decidir que volies formar part del món del circ?
Des de ben petit ja m’agradava. De petit ja feia malabars amb tres pilotes però no pensava dedicar-m’hi. Quan estudiava no coneixia escoles i no és una opció fàcil. Vaig anar aprenent de forma autodidacta i, abans d’anar a l’escola (a Granada), ja tenia un número d’arts de carrer. Després, amb l’escola professional, vaig decidir que volia dedicar-m’hi.

Havies anat al Circ Raluy?
Sí, força vegades. Per a mi és un referent. Un clàssic. La nostra companyia de circ és molt diferent, tenim un circ més nou, contemporani, no anem amb carpes i caravanes. Anem amb furgoneta i actuem en teatres i sales. Fem servir tècniques de circ però és un altre ambient. El Circ Raluy és un referent, una cosa molt maca, molt poètica.

Quina relació tens amb el circ a Igualada?
Jo vaig estar molts anys treballant al Tot Circ. Un circ de carpes que hi ha a Copons. Això respon a la pregunta de com vaig començar, al Tot Circ.

I amb Igualada, en general.
Actualment no tinc gaire relació amb Igualada perquè estic vivint a Granada però hi tinc relacions familiars i amistats. També per la Mostra d’Igualada, on hem actuat i esperem tornar-hi.

Per tant, conserves amistats a Igualada.
Sí, les amistats que tinc de tota la vida les conservo. Hi tinc un vincle bastant fort encara. De vegades em venen a veure, de vegades pujo jo. No ha sigut un impediment estar a Granada, en aquest sentit. Són els amics de la infantesa. De fet, aquest espectacle té part de la meva infància. Jo de petit jugava amb cabanyes, tenia una casa a l’arbre, i tinc molt bon record d’aquella època. L’espectacle va d’això, de quan ets petit i tens un món inventat i, quan et vas fent gran, has de mirar de conservar-lo.

El teu Albert de fa 20 anys, com veuria l’Albert d’ara?
Jo crec que estaria orgullós. Aconseguir que, d’una cosa personal com és el circ, aconseguir dedicar-s’hi, que et vagi bé i complir tots els objectius, és una cosa que no m’esperava però que, poc a poc, i amb constància, he aconseguit. No és un camí fàcil.

Et veus dedicant al món del circ tota la teva trajectòria?
Al nivell que estem ara, és complicat. L’espectacle és molt físic i ple d’acrobàcies dures. Hi haurà un moment en què, per motius físics, no ho podrem seguir fent. El què passa és que nosaltres també tenim una part teatral, potser és la que s’acabarà quedant. Miro de no pensar-hi, és una cosa que ja ens anirem trobant. Ja ho veurem. També tinc la sort de ser professor de l’Escola de Circ i puc combinar els espectacles amb l’ensenyança. Pot ser una sortida, a la llarga, l’ensenyança de circ.

Tens un peu a Catalunya i un a Andalusia. Com et sents en el tema polític entre Catalunya i la resta de l’estat? Ho entenen? Ho entens?
Tinc la sort, en general, de relacionar-me a Granada amb gent que té la ment oberta. Em trobo gent que fins i tot dona suport al que està passant a Catalunya. Tinc una gran sort que en el meu cercle d’amistats no hi ha cap problema amb aquest tema. Però, de vegades, he tingut casos en que, per ser català, em tracten d’una altra manera però molt pocs, molt pocs.

T’has trobat amb molta gent que ho entén, que és comprensiva, tenim una idea falsa de com pensa la gent de la resta de l’estat?
He tingut més experiències bones, en aquest tema, que dolentes. He tingut moltes converses, també amb gent que no hi està d’acord, però n’hem parlat i no passa res. Dins el grup de gent amb què em moc la gent fins i tot dona suport al què està passant. Ho troben una bestialitat.