Alba Vergés: “L’Hospital d’Igualada serà Universitari en el proper trimestre”
A

21 de desembre de 2019

La Generalitat de Catalunya està ja en la recta final per a que l’Hospital d’Igualada esdevingui Universitari de forma oficial. Tot i que ja era sabut, la decisió final queda pendent de les darreres passes de caire administratiu per a que sigui una realitat. En una entrevista amb La Veu, la consellera de Salut, la igualadina Alba Vergés, parla d’aquest assumpte i de les possibilitats que el centre sanitari igualadí millori amb la incorporació de més professionals especialistes.

Aquests dies s’ultima l’enderroc de l’antic Hospital. Tot i que sentimentalment és una pèrdua per a molts igualadins, el cert és que representarà un pas endavant. La ciutat va pel camí de ser un referent en l’àmbit sanitari.
No només hi estic d’acord sinó que estic orgullosa que sigui així i com a consellera de Salut, que la meva ciutat aposti per un sector tan important, per a mi és cabdal. De fet, explico en moltes ocasions el cas d’Igualada. Fa 40 anys, quan vam aixecar la mà abans que ningú per tenir les competències de Salut, l’Estat havia construït molt poc a Catalunya.
De tots els llits disponibles que hi havia al país construïts pel “régimen” eren més o menys un 20%, la resta era tota aquella iniciativa social de la societat catalana que de moltes formes estava present als nostres municipis, en el cas d’Igualada amb la Mútua Igualadina, que estava separada molt pocs metres de l’Hospital Comarcal. Les noves planificacions tarden anys a arribar, i així va passar amb el nou Hospital que ara tenim.
El sector de Salut és clau, d’alt coneixement, ocupa gent, amb llocs de treball de qualitat, i tenir tot allò que es pugui vincular amb el fet de tenir hospital és cabdal.

Al nou hospital hi ha una manca de determinats especialistes, i això provoca problemes. Quina solució hi ha?
Depèn de vàries coses. Crec que un dels factors principals és augmentar el potencial dels hospitals comarcals, i això vol dir més reconeixement. Una de les característiques principals del sistema és la seva equitat, amb tres adjectius: social, de gènere i territorial. Per tenir-ho, necessites també augmentar el coneixement. Per això estem treballant perquè el primer trimestre del 2020 ja tinguem l’acreditació, entre Salut i Secretaria d’Universitats, per a què l’Hospital d’Igualada sigui universitari. Això ens permetrà que l’hospital també sigui de formació d’aquests futurs professionals. Comencem per Infermeria i Fisioteràpia, però això només és l’inici.

De quina manera pràctica ho notarà, el ciutadà?
De moment, s’aconsegueix fidelitzar els professionals aquí, a Igualada. El primer és que coneguin com es treballa en un hospital comarcal, i la millor manera és que s’hi hagin pogut formar. A més, el d’Igualada no és dels hospitals petits, i té serveis que funcionen molt bé. Hem encetat un fòrum de diàleg professional, que hem treballat conjuntament amb tots els actors del sector i per primera vegada amb les universitats, que no havíem tingut un lligam com a sistema. L’objectiu és fer un full de ruta de planificació de professionals del futur. Fins ara es comptava molt amb les jubilacions que hi havia, i les reposicions de personal que calia fer. I no és això.

Vol dir que els canvis seran més profunds?
Hem de saber quins professionals necessitem en el futur. Els metges d’avui són diferents dels de fa 20 anys, i els del futur continuaran sent metges, però la professió serà molt diferent. Volen anar a un lloc que se sentin que es poden desenvolupar professionalment, aquesta és la clau. Per tant això ho hem de poder oferir, per exemple a Igualada. No tot ha de ser a Barcelona, nosaltres tenim una gran potència perquè estem a prop, però prou lluny com per tenir la nostra entitat en el nostre hospital.

Això suposarà més injecció econòmica a Igualada?
Sempre necessitarem recursos per fer front a les necessitats. El que estem intentant és que la majoria de coses que necessita la població d’aquí es puguin fer des d’aquí. A ningú li importa que per alguna cosa molt complexa l’hagin de derivar a un altre lloc perquè s’hi juguen la salut i nosaltres evidentment hem de garantir la màxima qualitat. Hem estat treballant perquè el màxim de proves es puguin quedar a l’Anoia i no haguem de desplaçar la gent. Amb la població més envellida això genera uns inconvenients familiars que crec que els hem de poder estalviar. Però compte, perquè els serveis també estan canviant, el domicili agafa una importància que abans no tenia a l’hora de fer atenció a la comunitat.

L’atenció primària cada vegada té més importància.
La Generalitat ha invertit 263.000 euros en millores en equipaments en centres d’atenció primària. D’aquests, 187.000 en renovació d’equipament, 51.000 per adquirir-ne de nou, 6.000 en renovacions de caire tecnològic, i 18.000 en petites reformes en els edificis. Les millores han tingut lloc als CAP’s Anoia d’Igualada, Capellades, Vilanova del Camí, Igualada Nord, Masquefa, Piera i Montbui. A això cal incorporar 307 nous professionals, dels quals 24 corresponen als centres de primària de la Catalunya Central.

Les llistes d’espera preocupen, i molt.
Aquest és un debat complex, certament. És cert que en els casos urgents, quan hi ha una prioritat, estem molt millor que altres països que nosaltres veiem com molt avançats. Tenim codis per casos d’ictus, infarts, traumatologia… i amb uns temps de resposta espectaculars a tot el territori.
L’èxit del sistema d’aquests últims anys també és que tenim més esperança de vida, i també de poder cronificar moltes malalties, de donar oportunitats de tractament on abans n’hi havia, de poder derivar a fer proves a persones que abans era impossible… S’estan fent intervencions quirúrgiques a persones de més de 90 anys. Això abans era impensable. Vull dir que la demanda és creixent i la volem assumir, i hem de fer polítiques que ens ajudin a regular bé tot això.

I ja té diners per fer-ho?
Nosaltres no tenim les competències en Salut, el que tenim és tota la responsabilitat en Salut. Si passa alguna cosa, em vindran a buscar a mi, no a la ministra. Però si tinguéssim totes les competències, tindríem unes eines que no tenim. Entre elles, la clau de la caixa.
Quan Madrid diu que Sanitat finançarà un medicament, com ha passat fa poc, la gent té la percepció que el pagarà l’Estat. I no. Qui el paga és la Generalitat. L’Estat no finança res. No rebem un duro de més de l’Estat, per aquest medicament. I això passa des de fa anys, constantment.

Tenim les competències d’allò que afecta directament a la vida de gent, sanitat, educació, serveis socials, seguretat… L’Estat no en té cap, però es queda la clau de la caixa. Per això jo dic que aquest és veritable “atado y bien atado” de l’Estat espanyol.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta