Apassionada per la Natura, les plantes, els animals, els espais a l’aire lliure… Per a la pobletana Mireia P. Martos tot va començar a partir del primer dia en què el seu avi li va descobrir el fantàstic univers dels ocells. “Com si fos ahir -apunta- recordo uns primers passeigs pels camps i la muntanya, mentre escoltava, embadalida, un memorable repertori d’explicacions sobre la vida dels ocells, els seus nius, els seus moviments migratoris segons l’època de l’any, i tot un luxe de descripcions”. Així, va poder retenir un encadenat de sàvies observacions: “Els falciots i les orenetes només els podràs veure a l’estiu, i al setembre començaran el seu viatge a l’Àfrica. Els abellerols fan el niu en forats, en parets de terra argilosa i viuen en colònies. I, si pares l’orella, segur que escoltaràs el gamarús, però costa molt de veure’l; perquè és un rapinyaire nocturn i es desperta quan tu te’n vas a dormir”.
Aquella munió d’ensenyances, al costat d’una mirada atenta a algunes famílies d’ocells, en forma de records, van trobar el seu espai en la memòria perdurable d’aquella nena, d’aquella jove, i fins ben entrada l’edat adulta. Això és, després de cursar els estudis d’Arts Gràfiques i, amb una esfera laboral lliurada al món de la impressió, no ha estat fins fa pocs anys que aquella jove que es va enamorar dels ocells no s’hagi decidit a dedicar-se plenament al coneixement d’aquests meravellosos éssers vius. Actualment, doncs, observar ocells s’ha convertit en una mena de teràpia, en tota una passió, un infinit estadi de retrobament amb la pau absoluta que, alhora, l’ha encaminat cap a un descobriment extraordinari: la innombrable quantitat d’espècies d’ocells que hi ha al Planeta i, que per sorpresa ens venen a trobar força sovint bo i regalant-nos inesborrables estampes del seu itinerari viatger, ja sigui a prop de la ribera dels rius, al cor dels boscos o bé en extensos camps de conreus, entre altres indrets.
En un moment en què, tristament, encara no és reglada la competència professional d’ornitòleg, aquesta abastament experta en Ornitologia s’ha convertit en una magistral especialista d’una quasi inabastable tipologia d’ocells, ben capaç d’indicar-te amb exactitud no solament el nom i la denominació científica de cada ocell sinó també d’apropar-te a un complet manual d’Ornitologia, resultant d’uns estudis molt més exhaustius de les aus, de les famílies i espècies que habiten i/o cohabiten en segons quins llocs, del seu comportament, de la seva biologia, i un llarg etcètera.
Tanmateix, tot just fa quatre anys que P. Martos va tenir l’oportunitat d’entrar a col·laborar amb Icaro Birding Experience, una empresa que realitza excursions per tot el món, endinsant-se per l’ànima de la Natura i el paisatge, per a veure i contemplar tota mena d’ocells. Aquest és un treball del qual ella en participa regularment, bo i assumint tot el projecte audiovisual, multimèdia i de xarxes socials del que són uns interessantíssims itineraris universals d’avifauna. A resultes d’aquesta col·laboració, tota una esfera professional, ha pogut visitar -des d’un punt de vista ornitològic i de la identificació dels endemismes de cada posició- un important nombre de països, entre els quals: Colòmbia, Costa Rica, Israel, Holanda, Bèlgica, Polònia, Les Illes Açores, tota la Península Ibèrica i Les Illes Canàries.
Al capdavall, no és possible obviar, després d’una molt constructiva conversa amb P. Martos, i a propòsit de la meva visita a l’Exposició dels seus treballs fotogràfics, en una de les dependències de la Biblioteca Central, el que amb tota sinceritat considero com a una inequívoca assignatura pendent: la presentació pública d’un llibre excepcional de fotografies, l’obra “Cent Ocells”, editada el 2020 (en plena Pandèmia) i amb pròleg d’Anna Gavarró i Algueró. Es tracta d’unes precioses i qualificades captures fotogràfiques -amb una Canon professional- d’un centenar d’ocells; un recull d’imatges que, més enllà de ser un agosarat treball, ple d’amor i sensibilitat envers les aus, il·lustra un episodi de la vida de cada ocell; no sense evidenciar una labor d’una enorme paciència en el sentit de saber localitzar aquestes aus en el seu hàbitat específic i dur a terme, amb precisió, la captura fotogràfica en l’instant idoni. Al cap i a la fi, aquesta obra és producte d’una feina silenciosa, pregonament insistent i incansable, realitzada al decurs de sis anys. Definitivament, de tot plegat se n’obté que és un treball que, de fet, es proposa de ser un elogi del medi natural des de la perspectiva de descobrir-lo a tothom per a estimar-lo i preservar-lo.
