Entrevista a Marc Muntané i Alsina, entrenador de l’Igualada Hoquei Club
Igualadí, 34 anys. Nou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club. Porta 9 anys com a coordinador dels equips base de l’IHC, i, recentment, ha assolit l’ascens a l’OK Lliga Plata amb el segon equip del club. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, ha estat tota la seva vida lligat a l’Igualada i a l’hoquei patins.
Acabes d’assolir l’ascens a l’OK Lliga Plata amb l’IHC B, i et nomenen nou entrenador del primer equip. És com posar la cirereta a un pastís després d’una gran temporada?
Sí, tot i que soc molt jove encara. Fa nou anys que soc el coordinador i penso que els últims 3, 4 o 5 anys a nivell de resultats han sigut excel·lents. I sí, és un repte xulo perquè la majoria dels jugadors que hi ha al primer equip els he entrenat, ja sigui de més petits o de més grans. A veure com va. Esperem seguir la dinàmica bona que portava l’equip la primera volta d’aquesta última temporada.
L’equip ha aconseguit jugar la fase final de la Copa del Rei, ha jugat els “play-off” per al títol de lliga… L’equip B ha pujat, el júnior ha fet un gran treball… Què ha passat?
Les últimes tres o quatre fornades han sigut molt bones. Hi ha més talent que abans, possiblement, hi ha molt bons entrenadors a baix, que això és vital, i al final això és una roda. Quan comences a guanyar tot et va bé, dinàmiques, algun jugador bo de fora també vol venir i al final doncs tot suma. Recordo quan jo vaig començar de coordinador, que els dos primers anys no es va oferir cap nen de cap club, ni d’aquí al costat, ni de més enllà, ni de més lluny. I els últims tres o quatre anys estan parlant que potser se’ns ofereixen 40 o 50 nens de clubs exteriors. Al final el que et permet fer és millorar una mica les plantilles que tens amb la gent d’aquí de sempre, de tota la vida, i t’ajuda a tenir més talent.
Com el definiries l’ADN Igualada en el món de l’hoquei?
Els últims anys l’he intentat aplicar, el que jo pensava que creia que havia de ser l’ADN Igualada. A l’IHC, l’ambient que respira, vagi bé o vagi malament, és que la gent que està al club no li agrada perdre. I per no perdre s’ha de treballar molt, i s’ha de millorar molt, i s’ha de tenir talent i s’ha de ser millor que la resta. I una mica el que hem intentat recuperar aquests últims anys és aquest ADN competitiu que teníem fa molts anys. Fa uns set o vuit anys quan jo vaig entrar, anaves a la pista del Barça amb qualsevol equip i anaves a no perdre de més de vuit o nou gols. I el que hem intentat durant aquests últims anys és canviar aquesta mentalitat, i ara anem a can Barça a guanyar. Després potser perdrem, però anem a guanyar i aquest és una mica el canvi de mentalitat que hem aplicat els últims anys, i que crec que ha donat els seus fruits.
Ara aquests nens estan arribant a dalt i es creuen que poden guanyar el Barça. No tenen por, i quan jugàvem amb el Liceu també s’ha vist que no tenen aquell respecte que possiblement teníem fa uns anys. Prova d’això és a l’ascens del B a OK Plata, 31 anys després, que té un mèrit important.
Parlem de la nova temporada. Hi haurà tres baixes importants, com són l’Eloi Cervera, el Mats Zilken, i el Bernat Yeste, i de moment una nova incorporació, el Marc Rouzé des de Manlleu. Com es prepara la pròxima temporada?
Ser l’entrenador del primer equip em fa molta il·lusió perquè penso que és el premi a molts anys de feina. Però sí que és veritat que, i ho dic amb honestedat, que si hagués estat una plantilla de mitjana de 30 anys i amb peixos grossos, no l’hagués agafat, perquè no tenia cap pressa. Realment el que més m’agrada d’aquest primer equip és que són tots joves i de la base, i els he tingut des de nens. Respecte la nova temporada, sí que la plantilla d’aquest any era més àmplia. Hi ha unes baixes i, de moment, ve un jugador nou, per tant tindrem vuit jugadors i ara estem acabant de tancar, a veure si ve algú més o si ens arrisquem i tirem de baix. Hi ha talent suficient per fer-ho, però el fet de pujar a Plata també condiciona una mica, i cal veure si anirem curts. Al final, tindrem dos equips de categories nacionals i alguns caps de setmana ens pot perjudicar tenir les plantilles més limitades.
Es tractaria de trobar l’equilibri…
Exacte. Que no hi hagi moments que no puguem arribar a tot. De totes formes, esportivament o formativament, poder tenir un equip a Plata és fantàstic. Estem parlant que l’any que ve en aquesta categoria hi haurà jugadors com Marc Gual o Jordi Adroher, que han sigut els millors jugadors del món en els últims deu anys. Imagina’t com de bé que els pot anar amb els nostres nens de 16, 17 i 18 anys poder jugar contra aquests jugadors. És fantàstic també a nivell de club, perquè hi ha molts anys que anem a buscar gent a fora i si aquests nens l’any que ve juguen amb aquesta categoria i estan a un nivell alt, no haurem d’anar a buscar a ningú. Realment ens serà més fàcil apostar per ells. Sempre els ho dic a la Junta, que a mi m’agrada molt el model del Villarreal de futbol, que més o menys és l’estil que estem fent nosaltres. L’any que ve serà l’únic equip de Primera que tindrà un equip a Segona Divisió. Nosaltres no tenim diners, doncs anem a tirar de la base i anem a donar-los la màxima formació. No tindria sentit renunciar a una OK Lliga Plata, si realment la filosofia del club és apostar per gent de baix.
Com veus el món de l’hoquei ara mateix a nivell de l’OK Lliga.
Fa pocs dies vaig tenir una entrevista amb el seleccionador, el Guillem Cabestany. Em comentava que els grans jugadors estan marxant a Portugal perquè allà hi ha quatre o cinc clubs de futbol, que tenen molts més recursos, i el talent que hi havia a l’OK Lliga s’està movent tot cap allà. Això fa que el nivell baixi.
Comptar amb talent i base suficient, que no ho té tothom, és una garantia per arribar a metes més grosses a la lliga, o a Europa?
És una incògnita. Mira, el Caldes i el Voltregà aquest any han quedat per sota nostre, i en canvi, han fet una injecció econòmica amb reforços importants i l’any que ve possiblement estaran entre els cinc o sis primers, juntament amb el Calafell. I si aquí sumem Reus, Liceu i Barça, que sempre són a dalt, i el Noia, estem parlant que tenim set o vuit equips per davant nostre. Si agafem els pressupostos, segurament estaríem a baix de tot o seríem dels clubs més pobres de la Lliga… Llavors dependrà molt de com s’adaptin els joves, dependrà molt del creixement que tinguin… El primer objectiu no deixa de ser la permanència. Tot el que pugui ser millor que això ho gaudirem, i anirem a per més. És allò d’aquell ADN que comentàvem. Nosaltres anirem a totes les pistes a guanyar.
