Després d’alguns anys d’obres i de peripècies, que us hem explicat en aquesta secció, finalment el 1958 va obrir portes Escola de Teneria d’Igualada, a l’avui plaça del rei Neptú.
L’escola va ser fundada l’any 1958 amb el nom d’Escuela Sindical Superior de Tenería (Escola Sindical Superior d’Adoberia), amb l’objectiu de donar servei a les múltiples empreses adoberes de la ciutat.
L’Escola d’Adoberia, única a Espanya i en el món de parla castellana, fou una iniciativa dels industrials adobers igualadins que invertiren uns 15 anys, des de 1942 fins al 1958 en la seva tramitació. L’Ajuntament d’Igualada cedí el 1949 un cèntric solar, a la plaça del Rei, on entre 1950 i 1953 es construí el nou edifici de 3.200 metres quadrats en quatre plantes. En el soterrani s’instal·là la planta pilot de fabricació en fase humida, a la planta baixa s’instal·là el taller d’acabats del cuir, a la planta primera s’instal·laren les aules i a la planta segona els laboratoris de física, química, control d’anàlisis químiques i recerca.
L’any 1970 el Ministeri d’Educació d’Espanya implantà els ensenyaments d’Enginyeria Tècnica en Química Industrial. L’any 1979 es va adscriure a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Cap al Pla de la Massa
L’any 2010 s’acordà la signatura d’un conveni per al trasllat de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada des de la seva ubicació de la Plaça del Rei d’Igualada, cap a un nou emplaçament situat al Pla de la Massa en terrenys de l’Ajuntament d’Igualada cedits a la Generalitat. El nou emplaçament aprofità una part de les instal·lacions de l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes (AIICA). Els treballs de construcció del nou edifici van iniciar-se l’octubre de 2013, amb un cost de 5 milions d’euros, finançats a parts iguals entre l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat.
Després de 10 mesos d’obres, l’edifici fou inaugurat el 18 de setembre de 2014 amb la presència d’Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement, Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, Diana Cayuela, delegada de la UPC, Lluís Jofre, president del Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada (CETI) i director general d’Universitats, i Marc Castells, alcalde d’Igualada.
El nou edifici era el primer pas per establir un Campus Universitari a la ciutat. El centre està estretament lligat amb el sector químic, ja que comparteix espai amb la Càtedra A3 en Innovació de la Pell, la Moda i el Tèxtil. L’edifici compta amb la màxima certificació d’eficiència energètica.
El juliol de 2018, la Universitat de Lleida (UdL) va assumir la gestió íntegra del Campus Universitari d’Igualada, integrant així l’Escola d’Enginyeria d’Igualada a la seva estructura. El setembre de 2018, el curs va començar sota el lideratge de la UdL i amb novetats: es va estrenar el grau en Tècniques d’Interacció Digital i de Computació, un grau de 3 anys de durada impartit en formació dual, i així mateix, es va renovar el grau en Enginyeria en Organització Industrial afegint la Logística com a element troncal dels estudis.
Els estudis d’Infermeria s’han traslladat recentment a l’antiga seu de l’Escola de Teneria, a l’espera del nou Campus de la Salut a l’antic Hospital, enderrocat parcialment. La vella Escola de Teneria acull també l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i en un futur també l’Escola d’Adults i l’Escola Oficial d’Idiomes, encarant així una nova etapa després d’una profunda renovació inaugurada el 2019.
Monument a Pere Vives
El Monument a Pere Vives Vich és un monument escultòric dedicat a aquest fill predilecte d’Igualada, considerat el “pare” de l’aeronàutica espanyola. Fou inaugurat el 1958 amb motiu del centenari del seu naixement, a l’inici del Passeig Verdaguer.
El disseny el realitzarà l’igualadí Carles Lladó i Badia. L’escultura és obra de Rafael Sanz.La figura del General feta en bronze ens mostra al personatge de mig cos i vestit amb l’uniforme de gala, col·locat davant un element de més de 6 metres d’alçària, en forma d’ala d’avió, que recorda el vincle entre aquest personatge i l’aeronàutica. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pere Vives i Vich (Igualada, 1858-Madrid, 1938) era enginyer militar. Es distingí en obres militars i en la campanya de Melilla (1893). Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit. Amb la unitat aerostàtica intervingué en la guerra del Marroc, on s’organitzà un servei d’observació des de l’aire. Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica, i el 1906 esdevingué vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional. Introduí el dirigible a l’estat espanyol. Poc de després proposà a l’exèrcit espanyol l’adopció de l’aviació com arma bèl·lica.
