La banca tradicional en perill – Pere Prat

L

El món està en constant mutació. Els rellotges que eren de corda, es van tornar digitals i ara serveixen molt més que per donar l’hora. Els bancs, que inicialment eren llocs on es guardaven els diners, veuen que el seu model està en perill. I això que ara que havien aconseguit gestionar els patrimonis dels poderosos i s’havien convertit en inversors institucionals. Però, també en instruments de control de les hisendes públiques al registrar tot el que passa pels seus comptes. I la regulació bancària, que havia anat prenent tant protagonisme per consolidar el seu model, pot ser la causa del seu esfondrament.
La majoria de les transaccions mundials són financeres, mentre que les derivades de l’economia real són només un esquifit 20%. La moneda en paper s’ha anat diluint en diferents formes transaccionals, fins acabar esdevenint moviments digitals. Apareix el bitcoin. Els bancs a l’ombra mouen ja més diners que els tradicionals. Gestionen fons amb diferents formes, accions i deute públic. Agafen posicions en energia, alimentació i qualsevol actiu. I els gestors són especialistes a qui es confien els diners pels resultats que obtenen. Sols els cal fer-ho millor que la mitjana del sector. La tecnologia ha aconseguit grans eficiències en reducció de la despesa. No els cal molt per moure volums ingents. Però això ha allunyat els banquers dels clients. El tracte personal s’ha substituït per màquines. I la innovació no s’atura. Empreses com PayPal o Kantox ofereixen serveis, que els usuaris d’internet valoren. I aquest nou camí tecnològic porta inevitablement a un model relacional diferent. Ja no es necessiten les pesades estructures dels bancs d’abans. I els clients esdevenen números que es tracten depenent dels imports que deixen en gestió.
El nerviosisme que s’ha apoderat dels grans bancs. A Espanya veiem que Ángel Cano ha estat destituït de forma fulminant com a conseller delegat del BBVA. Oficialment es prejubila (amb una pensió de 26 milions). Alguns ho volen atribuir a la manera de fer del President de l’entitat Francisco González, a qui no li agrada que ningú li faci ombra. Però és creïble que sigui pel que ha declarat: “Iniciar una nova etapa en la qual la transformació digital sigui la prioritat estratègica del grup”. I és que tots han d’intentar encarar el canvi d’època i apostar per la tecnologia. Així, Carlos Torres, el nou conseller delegat, és un pioner de la banca digital (en els anys 90 havia creat el portal ‘Tuhipoteca.com’). Aleshores una iniciativa trencadora. Ara una necessitat. I segurament no es quedaran només en canviar el primer executiu, sinó que hauran d’incorporar altres persones amb capacitats i experiències demostrades en aquest camp, si volen ser – com prediquen – “el millor banc universal de l’era digital”.
Els bancs són cada cop més conscients de l’amenaça que suposen els nous jugadors digitals. En el camp internacional, el conseller delegat de JP Morgan, Jamie Dimon, ja avisava de la creixent competència que suposen els nous actors. “Arriben centenars d’empreses, de nova creació, amb un munt de cervells i de diners treballant en diverses alternatives a la banca tradicional”. Els temps han canviat i la banca tradicional o s’adapta o desapareix.
La innovació ha afegit encara més tensió en la cúpula dels grans bancs espanyols, on la lluita pel poder ha estat sempre una constant. El juliol del 2014 CaixaBank va destituir Joan Maria Nin, el conseller delegat. En aquell cas, el relleu sembla que va ser simplement per un xoc entre el president Isidre Fainé i el seu número dos. Pocs mesos després, quan encara no portava ni 100 dies com a presidenta del Santander, Ana Botín acomiadava a Javier Marín, el CEO que havia triat el seu pare i a la seva germana Marta Marín, directora de multicanalitat i innovació. Malgrat en ambdós casos els substituts com a consellers delegats han estat financers clàssics, el moviment tecnològic posterior s’ha fet molt evident. Els bancs ja no poden viure del diferencial entre els diners que tenen en dipòsit i els que deixen en préstec. Ni de les comissions. El diner és un actiu que cerca rendibilitat i avui el model tradicional no la dóna…
Pere Prat