“Tinc la sort que tot el que faig, ho faig amb ganes”
Tinc 18 anys, i sóc d’Igualada. El passat curs, en acabar el Batxillerat al centre educatiu Mestral, vaig obtenir una nota de 9,3 a les proves d’accés a la Universitat, la Selectivitat. Va ser la puntuació més alta de l’Anoia. Ara estudio Periodisme i Economia a la UPF, i ho compagino amb la música. Ja he publicat treballs i em podeu escoltar a les principals cadenes de ràdio!
Un 9,3 a Selectivitat és una notassa! Molts pocs joves poden assolir una puntuació tan elevada. Han passat ja alguns mesos, però deus estar encara als núvols.
Estic molt content, sí. Han estat molts anys treballant els estudis, i ho he pogut també compartir amb els meus companys. No només els dos anys de Batxillerat, sinó també l’educació primària i la secundària. És molt gratificant que t’ho reconeguin d’aquesta manera.
Has estudiat sempre al Mestral?
Des de primer curs de Primària. Tota la vida! És una escola que està molt bé, es fixen molt en l’estudiant. Si un alumne té problemes per seguir les classes hi ha molts recursos per poder-te’n sortir, et faciliten molt les coses. Entenc que els professors són allà per ensenyar-te, i que tu puguis aprendre. Però no ho dic només pels fins acadèmics, que és lògic que hi siguin en primer terme, sinó també per la formació de la persona.
De sempre tenies clar que volies fer Periodisme?
No, no què va! De fet, quan feia quart curs d’ESO em plantejava si escollir ciències o lletres. Em pressionaven una mica perquè fes ciències, perquè deien que estudiava molt… he, he, he. El que passa és que des de ben petit he estat sempre un amant de la música, i també m’agrada molt escriure. Hi va haver un moment en què vaig pensar que l’itinerari de Periodisme era una bona manera de compaginar ambdues coses.
Però també has agafat Economia. Música, periodisme i números no em lliguen gaire…
Sí, sí que es poden lligar. Darrere la música també hi ha negoci. Si algun dia tinc prou diners i puc invertir, m’agradaria poder tenir una companyia de “management”, és a dir, per gestionar artistes. Aquí es barreja Comunicació, perquè avui dia és fonamental poder explicar molt bé el què fas en el món de la música; Economia, perquè estem parlant de muntar una empresa; i Música, és clar, perquè d’això va el negoci. Seria ideal, molt feliç que algun dia això es convertís en realitat.
El secret de treure tan bones notes és només estudiar i estudiar?
No. La Selectivat és una prova, però no una qualsevol. No es tracta només d’estudiar uns continguts, i plasmar-los en un full. És una prova de pensar. Has d’arribar tranquil, has de llegir bé els enunciats, i no precipitar-te. Sobretot, has d’estar tranquil. Tant català com castellà, o anglès, són assignatures que no et pregunten per cap coneixement. Et fiquen un text, i tu has de respondre sobre aquell text. És clar que has de tenir uns coneixements previs, que durant els darrers anys has hagut d’assolir, se suposa. Però l’important és que pensis i raonis el que et pregunten.
I mira per on, a més de ser bon estudiant, resulta que tens moltísims seguidors a Youtube, que les teves cançons sonen als 40 Principals, i que t’estas fent un racó en el món de la música.
De fet, puc dir que avui la meva vida és la música. Tot es mou al voltant d’ella.
I d’on et ve, això?
Doncs és curiós… Em ve d’Operación Triunfo. Va ser la llavor que va fer despertar en mi l’interès musical. Tot plegat ha fet possible que hagi pogut treure un disc, sonar en una cadena tan important com els 40 Principals, quedar cinquè a la cançó d’estiu de La Vanguardia… Però tot això no és fàcil, s’ha de treballar molt dur. Encara sóc molt jove, però penso que si busques les coses, les acabaràs trobant.
Pots compaginar bé estudiar dues carreres i alhora dedicar-te al món de la música? Diuen que és un món amb molts interessos i on hi ha molta competència…
Tinc la sort de que tot el que faig, ho faig amb ganes. Algun altre jove està jugant a la Playstation, o mirant la tele, o jugant a futbol, i jo estic treballant amb la música, preparant el proper videoclip, composant un tema… És una afició que s’han convertit en quelcom mig professional. Ara estem preparant el segon senzill, amb uns ballarins igualadins, que sortiran al vídeo. A part del disc en català, que es dirà Nou Sentit, també preparo un disc en anglès, que serà molt electrònic… I un duet amb un cantautor català d’una banda reconeguda, i que sortirà aviat.
On vas aprendre, música?
Vaig estar uns anys a l’escola municipal de música de Martorell, després a la d’Igualada. I també gravant-me a mi mateix, i treballant a casa.
