Creixent preocupació per la manca d’especialistes a l’Hospital

997

Jordi Puiggròs

No és un problema nou, però la situació preocupa. L’Hospital d’Igualada té un moviment continu d’especialistes. Avui hi ha cardiòleg. Demà no. Abans d’ahir va venir un nou oftalmòleg. En poc temps ja no hi serà. Són només exemples, però poden ser reals. Tant com que han existit períodes, curts, en què l’Hospital d’Igualada no ha tingut especialistes d’una determinada patologia. Cap. Però sí que hi ha malalts que atendre, que de cop i volta veuen com la visita que tenien programada es retarda. Certament, tenim un problema.
El panorama, poc habitual fa uns anys, ara és a l’ordre del dia. Aquí i en molts hospitals “de segona fila”, com el nostre. Hi ha pocs nous metges disponibles -i menys encara si són bons- i, entre aquests, pocs volen sortir de Barcelona. Ni pagant més. Interessa estar a prop dels bons metges, de qui aprendre més, i dels bons aparells, en els millors hospitals. Tampoc ajuda la paupèrrima comunicació d’Igualada amb la capital.
Davant d’això, les direccions dels hospitals comarcals han de posar-hi imaginació i cercar acords per trobar-hi una solució. La immobilitat conduiria a una davallada de qualitat assistencial.

Un problema de model, però tenim més metges per càpita que a Europa
El director gerent del Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), el Dr. Ferran Garcia, és clar: “La manca de professionals és una realitat que està passant no només a tota Catalunya sinó que està passant des de fa anys ja al nord d’Europa, a nivell de vàries especialitats, de manera que alguns hospitals les tenen cobertes i d’altres no. Tenim unes mancances diferents però també hi ha les comunes, com succeeix amb Pediatria. Hem de ser conscients que no surten més especialistes dels que es jubilen o que es dediquen a altres coses, o que se’n van a l’estranger. Però és que tenim també un model que no hem canviat. Hem estat fent durant molts anys que el metge es dedicava a unes funcions i la infermeria, malgrat que té ara més competències, no ha crescut. Estem en un model similar al de fa anys. Resulta que quan es mira el mapa europeu nosaltres per càpita tenim més metges que la mitjana de la resta d’Europa. En canvi en infermeria estem per sota. Això vol dir que fem segurament les coses de forma diferent”.

Millor en hospitals grans, i cobrant menys
Garcia encara se sincera més quan afegeix que “a més, avui els professionals joves ja no busquen tanta estabilitat com abans, que entraves a l’hospital i t’hi quedaves per tota la vida, ara no. Són més inquiets i volen estar la majoria en hospitals de tercer nivell (els grans), de manera que hi ha molta gent que vol anar allà encara que sigui amb contractes pitjors”.

Anada i vinguda d’especialistes
“Tenim especialistes, potser no tots els que hauríem de tenir, però ens està passant que contínuament, en segons quines especialitats, et trobes que tens en un servei dos o tres especialistes i te’n desapareixen un o dos al mateix temps… Això vol dir que passarem una etapa de sis mesos amb menys, i això es nota. I molt”.

Fòrum d’agents implicats per tractar el tema
La situació ha esdevingut tan problemàtica que s’ha creat una nova direcció general dins del sistema sanitari català per tractar l’assumpte. Hi ha un fòrum en el qual intervenen patronals, sindicats, metges referents, representants de ciutadans… per abordar aquest tema. “El primer que s’havia de fer és una fotografia de com estem, quina és la realitat, i això ja s’ha fet”.

Mentrestant, a l’Hospital d’Igualada treballen per trobar una sortida. “Estem preocupats perquè hi ha especialistes que no ens surten, o bé no en tenim prou, o no arriben als comarcals”. Afortunadament, hi ha especialitats on el problema no s’ha notat tant, com Radiologia. “La imatge viatja cap a fora i torna aquí, és un tema tecnològic. Per tant aquest servei no s’ha notat tant com altres, com Cardiologia. Aquí hem tingut anades i vingudes. Avui tenim un professional… i demà no. Això fa que una programació que tenies amb aquell metge l’hagis de reprogramar. Què veu la gent? Doncs que se li havia donat visita per 3 o 4 mesos i ara s’ha de tornar a començar. I això no és la voluntat de l’Hospital”. El Dr. Ferran Garcia posa el cas d’una situació límit, ja passada en el temps. “Teníem tres oftalmòlegs, i, en un moment donat, en el mateix mes, dos van marxar i la tercera va agafar baixa maternal. Ens vam quedar sense”.

Aliances amb altres hospitals
Des de la direcció del Consorci Sanitari de l’Anoia l’única sortida que s’ha trobat és moure’s cap a les “aliances estratègiques amb hospitals terciaris, els més importants, però més enllà de Bellvitge. Aquest és un bon hospital, però és pràcticament impossible que et “deixin” especialistes, perquè també tenen molts pacients i els mateixos problemes i el primer que intenten és cobrir la seva esquena. Per això hem obert un altre canal molt important amb l’Hospital del Mar. De fet tenim convenis que ens han ajudat amb Oftalmologia i amb Digestius, entre d’altres especialitats”.
L’acord amb el centre sanitari de la Barceloneta ja fa un any que és en marxa, va iniciar-se arran del cribatge del càncer de colon per a tota la població de l’Anoia. “Hem de créixer amb aliances també més grans. No oblidem que a l’Anoia són 112.000 habitants, i això és petit per atraure professionals que vulguin venir”.

El problema de la distància
Un altre assumpte és que els professionals mèdics estan subjectes a un conveni laboral segons el qual els sous són els mateixos independentment del lloc del país. “Per tant avui en dia el professional pot escollir qualsevol lloc que vulgui de Barcelona i trobarà feina, amb la qual cosa s’estalviarà quasi dues hores de viatge al dia i els diners de la benzina. Tampoc no tenim un transport públic, que en 40 minuts estiguis a Igualada, a més del que ja et deia, que la gent jove vol estar als hospitals grans, no a les comarques”.
Ferran Garcia apunta que “una possible solució és que els nous metges s’haurien de passar els tres o cinc primers anys en un hospital comarcal, depenent d’un dels grans, o bé treballar en un gran hospital i part de la jornada fer-la en un de petit, però això necessita de canvis legislatius, de normatives, i també de voluntat política. No depèn de nosaltres. Aquí a Igualada, afortunadament, tenim un bon nivell, una plantilla ajustada a les necessitats, tot i que en alguna línia anem curts precisament per tots aquests problemes”. Un cardiòleg de l’Hospital d’Igualada aprèn un dia a la setmana noves tècniques a Bellvitge, així com un especialista vascular. Altres professionals són compartits amb Bellvitge o l’Hospital del Mar. “Tampoc volem fitxar qualsevol metge, volem professionals bons, per això a vegades tardem més en incorporar-ne de nous”, diu Garcia.

Hospital Universitari d’Igualada
S’ha promès políticament que el nostre centre hospitalari es convertirà aviat en Hospital Universitari. Això podria ajudar a millorar aquestes mancances? Per al gerent del CSA “és una bona via, perquè nosaltres ja fa molt temps que fem docència, aquí, tenim bastants residents, i tenim vocació de formar, hi ha acords amb la UdL en Infermeria i aviat en Fisioteràpia. Hi ha una proposta clara des de la UdL al departament de Salut de la Generalitat per a convertir l’hospital en Universitari, i espero fins i tot que sigui així aquest any mateix”.
També agafarà pes el sector d’Infermeria. “Abans era un títol que s’aconseguia en tres anys, avui és un Grau tan important com qualsevol altre. Tenen uns coneixements i un potencial que no s’està atomitzant. Ja s’està començant a fer petits passos per donar més servei, en seguiment a pacients, noves tècniques… Tot està canviant, i això encaixarà també amb el problema de la manca de professionals. A vegades fins que no veus la necessitat, no reacciones, però a molts països ja s’estan formant tècnics que fan part de la feina que, aquí, encara la fan només els metges”.