Immersos en plena Primera Guerra Mundial, i amb Espanya jugant un paper neutral, el 1916 va deixar a Igualada i comarca pocs fets destacables, però n’hi ha un parell que hem volgut destacar perquè perduren avui dia, i són importants per raons de mobilitat i de cultura local. Ens referim al pont de la carretera d’Igualada a Vilanova del Camí, construït aquell any, i de les caramelles de Tous, que just el 2016 van celebrar amb una gran festa el seu centenari.
Un nou pont d’Igualada a Vilanova
És el nexe històric d’unió entre Vilanova del Camí i la capital de l’Anoia, municipis separats en l’actualitat únicament -per carretera- pel pont que supera la riera d’Òdena. És fruit de l’eixamplament del pont realitzat l’any 1975, que va permetre la circulació dels vehicles en els dos sentits. El pont primitiu data del 1916, quan es va decidir construir-ne un d’alternatiu al del ferrocarril -encara també existent- i que permetia també, no sense perill, anar-hi a peu per un camí adjacent.
Segons explica Agustí Morera Gumà, autor del llibre “Historietes dels Vilanovins contades en rodolins”, el 25 de novembre de 1914 els “vilanovins veieren feta una realitat amb què tant temps somiarem. Això és, una bona carretera per anar còmodament a Igualada sense haver de mullar-se els peus al creuar la riera d’Òdena. Aquest dia foren subhastades les obres, essent adjudicades a un contractista d’Igualada.
S’ignora la data en que es començà el treball, així com el dia d’acabament, trobant-se notes del 1916 demostrant que en aquell any no estaven pas acabades, tot i que ja s’hi podia passar”. Morera diu també que “en inaugurar-se els autobusos interurbans el 1966 quedà de manifest el coll d’ampolla que presentava, essent de difícil pas a les hores punta, trobant-se amb dificultats al voler creuar un turisme i un camió o autobús, no deixant espai suficient per als vianants”.
Un corresponsal del bisetmanari “Igualada” a Vilanova, en la crònica del 22 de juny de 1974, l’anomena el “Puente de los suspiros”, doncs més d’un ensurt havia provocat. Així hi tot, fins al febrer de 1975 no s’aprova el projecte i al juny del mateix s’adjudicà l’obra.
Les obres començaren al juliol del mateix any. La primera feina fou la talla de mitja dotzena d’arbres existents a la vorera de la carretera que havien sobreviscut des del dia que foren plantats, permeten així donar més amplària a la carretera i tanmateix rebaixar el terrer per a la construcció de les voreres, quedant el pont tal i com és avui.
Les millors caramelles de l’Anoia
Les Caramelles de Tous se celebren de manera gairebé ininterrompuda des de 1916. Només durant la Guerra Civil i l’any 1997 no es van celebrar. “Ja abans de 1916 s’havien cantat caramelles a Tous, però no es feia de manera seguida”, remarca la historiadora i escriptora tousenca Elisa Vidal, “es cantaven quan es podia, en funció de si eren prou colla de cantaires, de si algú s’atrevia a dirigir…”.
Durant la Guerra Civil la tradició es va interrompre, però quan va acabar el conflicte es va voler recuperar ràpidament i ja al 1940 es tornaven a cantar les caramelles. Durant les dècades següents la implicació del poble va anar creixent i no es va deixar mai de celebrar la cantada el Diumenge de Pasqua. Tot i això, faltava una figura que des de la direcció assegurés la continuïtat any rere any. I allà estava la Teresa Tort, que es va fer càrrec de la direcció de les caramelles el 1984 i va repetir cada any fins al 1999, quan va morir prematurament als 43 anys. En tot aquest període, només es va deixar de cantar el 1997. Elisa Elias, la actual codirectora, va agafar les regnes de la comissió just després de la Teresa Tort i en aquesta última etapa, ja als anys 2000, va arribar la darrera consolidació de les caramelles, amb la inclusió de nens de més de 7 anys.
Diumenge de Resurrecció és un dia gran a Sant Martí de Tous. El poble s’engalana i els seus habitants surten al carrer per veure una tradició que senten molt seva. En total, es forma un grup d’unes 150 persones que hi participen directament a la cantada, però el públic és encara molt més nombrós i la implicació del poble és total. I és que les caramelles de Tous són, potser, les més arrelades de la comarca.
